Lectura per a les vacances

Lectures de prosa medieval adaptada al valencià actual
Tasca a fer entre el 20 de desembre i el 7 de gener 
1.Heu de llegir del llibre Les veus del temps els textos indicats més avall de tres dels nou apartats citats en roig. Un dels tres és comú -obligatori- per a tothom: Novel·la cavalleresca (Tirant lo Blanc & Curial i Güelfa). Els altres dos heu de triar-los segons els vostres gustos entre aquests: Ramon Llull, Les cròniques, Llibres de cavalleria, Literatura religiosa i moral, Humanisme, Jaume Roig, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella. D'aquesta segona part podeu limitar-vos a llegir entre 10 i 14 pàgines en total si no en voleu més. La idea és que conegueu almenys quatre obres a través de fragments.
2.TASCA: Heu d'elaborar un resum escrit a mà de 6-8 línies de dos capítols o fragments (6 + 6) de la mateixa obra o del mateix autor o autora. Només d'un únic autor/obra. Abans dels resums, escriviu unes línies de presentació del text i de la seua autoria. No sobrepasseu la plana d'un full (18-24 línies màxim). El dia 7 el lliurareu a classe. Si algú prefereix publicar-lo al blog ho pot fer també, però després haurà de corregir les errades comeses.

Ramon Llull -9 pàg.-
01.-Llibre de les bèsties: Exemple de l'agró, els carrancs i els peixos (p. 71)02.-Llibre de les bèsties: Exemple de la llebre i el lleó (p. 73)03.-Llibre d'Evast i Blanquerna: De l'ordenament que el papa Blanquerna féu en sa cort (cap. LXXIX) (p. 74)
04.-Llibre d'amic i amat (p. 77)05.-Llibre de l'orde de cavalleria (p. 78)
Les cròniques -10 pàg.- 
06.-Llibre dels fets, de Jaume I: Jaume I és ferit per una sageta (p. 81)07.-Llibre dels fets, de Jaume I: La conquesta de València (p. 82)08.-Crònica de Ramon Muntaner: Problemes del matrimoni format pel rei Pere el Catòlic i Maria de Monpeller, pares del rei Jaume I (Cap. III) (p. 84)09.-Crònica de Ramon Muntaner: Els cavallers de la mort i la batalla de Gallano (Cap. CXCI) (p. 86)10.-Crònica de Ramon Muntaner: Na Mercadera, una dona que esdevé heroïna popular (Cap. CXXIV) (p. 89)Llibres de Cavalleria -7 pàg.-
11.-Blandín de Cornualla: El desencantament de la donzella (p. 91)12.-Jacob Xalabín: Com la senyora Nerguis va entrar dins la torre... (Cap. VIII) (p. 94)13.-Jacob Xalabín: Com Jacob Xalabín i la senyora Nerguis recuperaren el coneixement... (Cap. IX) (p. 97)Literatura religiosa i moral -19 pàg.-
14.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Faula del lleó i el seu fill (p. 99)15.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Com educar els jóvens ganduls (p. 102)16.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Contra aquells qui amb art especial es fan bells hòmens contra tota natura (p. 103)17.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Contra els vicis reprensibles en els vestits i en els calçats (p. 104)18.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Com Déu creà la llengua a la dona (p. 104)19.-Dotzé d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Exemple del mercader ambiciós i el diable (p. 105)20.-Disputa de l'ase, Anselm Turmeda: Del sisé i seté pecats mortals, que són enveja i peresa (p.112)21.-Sermons, Vicent Ferrer: El seté manament, no faràs fornicació (p. 114)22.-Sermons, Vicent Ferrer: L'alletament dels fills (p. 115)23.-Sermons, Vicent Ferrer: El perill de les romeries (p. 116)24.-Sermons, Vicent Ferrer: El martiri de Santa Caterina (p. 116)25.-Sermons, Vicent Ferrer: Visió de la mort (p. 118)26.-Sermons, Vicent Ferrer: El judici final (p. 119)Humanisme -7 pàg.-
27.-Lo Somni, Bernat Metge: L'aparició del rei En Joan d'Aragó (p. 121)28.-Lo Somni, Bernat Metge: Sobre la naturalesa perversa de la dona (p. 123)29.-Lo Somni, Bernat Metge: En defensa de les dones (p. 126)Novel·la cavalleresca -36 pàg.-
Tirant lo Blanc, Joanot Martorell (22 pàg.):
30.-El combat de Tirant contra un gos alà (Cap. LXVIII) (p. 171)31.-Lletra de batalla de Tirant (Cap. LXXIX) (p. 173)32.-Combat amb Tomàs de Muntalbà (Cap. LXXXI-LXXXII) (p. 174)33.-Tirant s'enamora de Carmesina (Cap. CXVII-CXVIII) (p. 177)34.-Declaració d'amor amb l'espill (Cap. CXXVI-CXXVII) (p. 181)35.-Sobre València (Cap. CCCXXX) (p. 183)36.-Tirant, comandant de l'exèrcit (Cap. CDXVIII)37.-Tirant venç una dolça batalla i per força d'armes entra en el castell (Cap. CDXXXV i dos més) (p. 188)38.-La mort de Tirant (Cap. CDLXVII) (p. 190)Curial i Güelfa, anònim (14 pàg.):
39.-Infantesa de Curial (p. 194);
40.-La Güelfa s'enamora de Curial (p. 195)41.-Curial s'acomiada de la Güelfa (p. 196)42.-Curial i Festa arriben a un monestir de monges (p. 197)43.-Curial i el rei d'Aragó (p. 199)44.-Curial i el Sanglier demanen al rei que els concedisca batalla a ultrança (p. 201)45.-Curial venç el capità dels turcs (p. 203)

Jaume Roig -38 pàg.-

46.-Espill o Llibre de les dones (p. 207-237)

Isabel de Villena -4 pàg.-
47.-Vita Christi: Com el Senyor començà a predicar i fer miracles (Cap. CXII) (p. 238)48.-Vita Christi: Com el Senyor, predicant a Jerusalem, va convertir la noble i gran senyora Magdalena, atraent-la cap al seua amor i coneixença (Cap. CXVII) (p. 239)Joan Roís de Corella -10 pàg,-
49.-Tragèdia de Caldesa: Explicant un fet casual que li va ocórrer amb una dama (p. 242-251)

La ressenya teatral: El Moviment

Si cliques en la imatge t'enviem a una ressenya de l'obra

Abans d'acabar la 1a avaluació farem el darrer escrit al blog portafoli. Es tracta de redactar una ressenya teatral al voltant de l'obra El Moviment que veurem dijous pròxim. És probable que no n'hages llegit abans, de ressenyes, i que no n'hages redactat cap. Avui serà, doncs, la primera. No hi tingues por i segueix l'esquema de baix. 

La ressenya és un tipus de text breu destinat a fer conèixer i divulgar qualsevol activitat o manifestació artística (una exposició, una obra de teatre, una pel·lícula…)  o el contingut d’un escrit (un article, un estudi, una obra literària, un llibre d’assaig…), tot fent-ne una descripció i una valoració crítica.

Com que es tracta d'una pràctica acadèmica hauràs de seguir de prop les recomanacions que se't donen. Els periodistes i crítics solen tenir un estil diferenciat, personal, que amb la pràctica de l'escriptura s'aconsegueix.

L'autor d'una ressenya s'hi ha de plantejar algunes qüestions que ha d'anar responent al llarg de l'escrit i que en determinen el caràcter, el qual ha d’oscil·lar entre un enfocament més descriptiu i expositiu i un altre de més valoratiu i argumentatiu, i sempre amb la finalitat primordial d’orientar, i fins i tot influir, de manera crítica, i per tant amb rigor i fonament, el receptor o futur lector/espectador de l’obra ressenyada.

L'esquema bàsic de la teua ressenya serà:

1.Títol de la ressenya. Pot ser temàtic o remàtic;
2.Paràgraf d'introducció. Eixida al teatre Micalet, durada de l'obra, qui eren els actors, l'autor, el director, el debat posterior... Has d'atraure el lector i d’establir-hi un bon canal de comunicació. La introducció és un lloc apropiat, per exemple, per a comentar les circumstàncies de l'aparició o de la recepció de l'obra, la seua actualitat o oportunitat...); 
3.Paràgraf de resum/sinopsi de l'obra. Pot tractar-se d’un resum argumental, d’un resum temàtic o d’un resum mixt, que els combine o integre alhora, sempre i quan conserve o reflectisca els continguts nuclears de l'obra ressenyada i la seua organització estructural. Siga com siga, procura fer sempre un resum precís i no massa llarg. No contes el final de l'obra; 
4.Paràgraf de valoració. Tria'n alguns: l'estructura de l'obra; l'interés de l'argument, dels temes plantejats; l'actualitat; la forma; l'actuació; la influència de la direcció d'actors; la posada en escena; l'atrezzo; la relació amb altres obres ja siga del mateix autor o no; la recepció per part del públic; la teua crítica favorable i desfavorable d'aspectes de l'obra...).
5.Paràgraf de conclusió. Hi pots recapitular alguna idea bàsica, la teua crítica general, i acabar recomanant-la o no).

Criteris d'escriptura 

• Es tracta d'un tipus de text que exigeix un registre lingüístic formal, l'ús d'un lèxic precís, propi d'una determinada àrea temàtica, un grau elevat de cohesió i estructuració i una gran claredat i fluïdesa expositives.
• La ressenya presenta, sobretot, dos tipus de seqüències textuals, l'expositiva i l'argumentativa, la segona de les quals sol ser-ne la dominant. Per tant, bona part de les característiques de redacció de la ressenya són comunes a aquestes dues menes de seqüències. Hi podem trobar, per exemple, l'ús de connectors que expressen relacions lògiques (causals, il·latives, finals, condicionals, concessives o, molt sovint, adversatives) i, en particular, els connectors argumentatius (perquè, ja que...) i els conclusius (per tant, doncs, llavors...). Cal destacar-hi, també, marques d'ordre que introdueixen els paràgrafs (ordinals, locucions d'ordre: en primer lloc, d'una banda...); les citacions amb cometes (per exemple per a citar paraules que reforcen la tesi de l'autor); la interrogació retòrica; els guionets o els parèntesis (per a marcar nivells entre les informacions); les enumeracions; les estructures comparatives, importants en l'exemplificació, molt habitual en explicar i argumentar (com, semblant a, diferent de...), etc.
• Altres trets de redacció que trobem a les ressenyes són l'ús dels verbs relacionats amb la causalitat o la conseqüència (causar, fer, originar, generar, produir, determinar...); amb les operacions argumentatives fonamentals (resultar, concloure, suposar, conjecturar, inferir...) o els anomenats verbs de dicció (dir, parlar de, referir-se a...).
• D'altra banda, les modalitats de l'oració que més s'hi troben són l'assertiva i la interrogativa, i és freqüent, especialment en la crítica discrepant, de trobar-hi estructures negatives o dubitatives.
• Trobem també en les seqüències argumentatives l'ús de la primera persona (l'emissor pren posició i s'hi implica), de vegades plural; verbs modalitzadors (jo crec, em sembla, estem segurs que...), recursos retòrics, i mots avaluadors, axiològics (bo, millor, dolent, favorable, interessant...).
• En les parts explicatives de la ressenya (el resum, per exemple, si es presenta clarament separat, o l'orientació explicativa), el to sol ser neutre i objectiu, sense efectes retòrics; el temps sol ser el present d'indicatiu, i l'emissor no busca persuadir el lector ni influir-lo. En les parts pròpiament expositives, d'altra banda, s'usen els adjectius i els adverbis precisos, sense una funció valorativa.
• També és aconsellable que cites algun fragment de l’obra ressenyada.

- - - - - -
>Dues ressenyes de l'obra teatral PLAGI, de Rodolf Sirera, vista per l'alumnat de 1r de Bat el curs passat (clica)
>Descarrega't aquest guió de ressenya amb un model redactat (clica)
- - - - - -

Comparem tres poemes que parlen d'amor

La tercera entrada que es proposa per a la 1a avaluació deu tenir al voltant de les 350 paraules, i respondrà al tema L'expressió de la relació amorosa en tres poetes medievals. Pervivències en l'actualitat. 

Es tractaria de seleccionar tres poemes/autors per abordar-ne l'estil, el tema concret del poema, la manera de presentar-hi l'amor o el desamor, l'odi, etc. cap a la persona o objecte que invoca el poeta, i la resposta que n'obté, si és que hi ha resposta. Cada poema és una manera d'abordar l'amor genèric. En fem un llistat possible de temes: amor a la terra, amor submís a la dama o el cavaller, eròtic, no correspost, xantatgista, amor a la llibertat, angoixós o desconfiat, apassionat, misògin, amor a la vida, etc. Finalment, i de manera general, comproveu si alguna d'aquestes formes té pervivència en l'actualitat als llibres, les pel·lícules, les cançons o les vostres experiències personals i completeu així el darrer paràgraf de l'escrit. En aquest text no cal una gran profunditat sinó anar més aviat al gra; per això, en cinc línies aproximadament per autor pot arribar-se al còmput demanat.

El termini acaba dilluns, dia 11 inclusive. Tan sols ens quedarà redactar la ressenya de l'obra teatral que veurem dijous dia 14.

- - - - -

Clàssics musicats

Heus ací alguns poemes medievals musicats per tal d'il·lustrar els vostres comentaris:

-Cançó d'opòsits, de Jordi de sant Jordi, cantada per Raimon
-Cançoneta lleu i plana, de Guillem de Berguedà, cantada per Maria del Mar Bonet
-Veles e vents, d'Ausiàs March, per Raimon
-La balada de la garsa i l'esmerla, de Joan Roís de Corella, per Raimon
-Elegia valenciana, Al.Russafí, per Al Tall
- ... i "Elogi dels diners", d'Anselm Turmeda, per Raimon, el veieu al vídeo següent.

Investiguem els poetes medievals i en comentem poemes

Clica en la imatge per tal d'ampliar-la

1. Ibn Khafaja d'Alzira + comentari del poema "Escena d'amor" o bé "El jardí" (1 persona)
2. Al-Russafí de València + comentari del poema "Elegia valenciana" (2 persones)
3. Ibn al-Abbar de València + comentari de poema "Cassida en Sin. Al rei de Tunísia" (2 pers.)
4. Jaufré Rudel (trobador occità) + comentari del poema "Pel maig, que el jorn és tan llarguer" (2 pers.)
5. Bernat de Ventadorn + comentari de "Tinc el cor ple d'alegria" o "Quan veig l'alosa aletejar" (2 p.)
6. Guillem de Berguedà + comentari del poema "Cançoneta lleu i blana/plana" (2 pers.)
7. Anselm Turmeda + comentari del poema "Elogi dels diners" (2 pers.)
8. Pere March + poema comentat "Al punt que hom naix comença de morir" (2 pers.)
9. Andreu Febrer + comentari del poema "Balada" (2 pers.)
10. Gilabert de Pròixita + comentari del poema "Amant llanguesc e llanguint pas gran pena" (2 pers.)
11. Jordi de Sant Jordi + poema comentat a triar: "Estramps", "Presoner" o "Cançó d'opòsits" (2 pers.)
12. Ausiàs March + dos poemes comentats a triar entre cinc: XI, XIII, XXIII, XLVI, LXVIII, (3 pers.)
13. Joan Roís de Corella + poema comentat "La balada de la garsa e l'esmerla (2 pers.)
14. Lo procés de les olives, obra col·lectiva + comentari del fragment del llibre (2 pers.)
15. Jaume Gassull: Lo somni de Joan Joan + comentari del fragment del llibre (2 pers.)

Heus ací 15 autors enllaçats al web per tal d'investigar-los, comentar-ne un poema i exposar el resultat. Cada parella prepararà la biografia literària i el comentari en cooperació utilitzant DRIVE per a redactar el treball i per a elaborar una breu presentació power point també amb l'aplicació de DRIVE que ajude a explicar-los. Quan estiga acabat i revisat, es publicarà al blog com una entrada més. Els dies 10, 14 i 15 d'octubre es dedicaran les sessions de classe a l'exposició oral i a la posada en comú prevista. L'activitat compta 2 punts de la nota d'avaluació. Inclou: treball cooperatiu publicat i exposició oral a classe amb ajuda d'una presentació visual bàsica.

La cooperació entre els membres del grup-parella es basa en quatre aspectes:

1. Compartir el mateix document en línia per mitjà de Google Drive per a redactar el treball en parella consistent en la introducció a l'autor, les seues principals publicacions o poemes, amb la temàtica, i el comentari del poema.
2. Elaborar i compartir la mateixa presentació power point en línia per mitjà de Google Drive també. Cada parella confecciona entre 2 i 6 “diapositives” del seu tema. La primera diapositiva durà el nom del poeta com a títol i en menor tamany els noms de la parella d'alumnes. Una diapositiva reproduirà els versos del poema que es comenta (fins a 20 versos). El text del power point serà en poques línies i en esquema per cada diapo.
3. Compartir amb el vostre professor necessàriament els treballs -i les presentacions- que esteu elaborant cada grup per mitjà de la invitació a editar el document des de Google Drive. D'aquesta forma us pot orientar la redacció dels escrits. E-mail: verbascripta@gmail.com.
4. Ajudar-se entre els membres de la parella a l'hora d'investigar, redactar, revisar l'escrit i preparar l'exposició dels temes i les presentacions. El grup-parella exposarà de manera conjunta el mateix dia utilitzant els recursos que haja preparat i haurà de segmentar l'exposició oral per individu d'una manera equilibrada entre els 2 minuts com a mínim i els 4 minuts màxim cadascú.

ORIENTACIONS

• Per a la recerca de les biografies i la caracterització dels períodes històrics, l'alumne/a ha de consultar i citar dues fonts diferents com a mínim, que les farà constar al final del treball a tall de bibliografia. Una font pot ser el llibre de lectura de Bromera i l'altra, l'enciclopèdia en línia o article que s'haja consultat.
• L'escrit total de la biografia literària més el comentari del poema ocuparà una extensió entre 750 i 900 mots. (No s'hi compten els poemes o fragments reproduïts ni la bibliografia citada).
• L'escrit individual tindrà títol, autoria del treball, dos o més subapartats temàtics presentats en lletra negreta; estarà separat en diversos paràgrafs. Es valorarà que continga almenys una imatge al·lusiva. Al final es citarà la bibliografia consultada que ha de contenir el títol dels textos, el nom dels autors i la procedència: Editorial, Universitat, URL del Web, etc.
• En acabar la participació de cada parella hi haurà un torn breu de preguntes dels companys i del professor. L'alumnat de classe farà servir una rúbrica d'observació per valorar les exposicions. Al final de les exposicions, hi haurà una posada en comú dels continguts i l'activitat.

- - - - -

RÚBRICA DE VALORACIÓ SOBRE 10 PUNTS DE L’EXPOSICIÓ ORAL DE LITERATURA

PUNTUACIÓ ----------------------- ASPECTES	0	1	2
1. CORRECCIÓ LÈXICA I GRAMATICAL	Mala o regular: barbarismes i dificultats abundants en la connexió d'oracions o la conjugació, >10 aprox.	Acceptable: algunes errades greus en lèxic, conjugació o connectors, entre 6 i 10	Bona: Poques errades detectades ≤5 aprox.
2. PRONÚNCIA, ENTONACIÓ I VOLUM DE VEU	Males o regulars: monotonia explicativa, dificultats notables de parla, pronúncia no valenciana, veu baixa. Sense pauses...	Acceptable o bona: falla només en un aspecte. Monotonia, dificultats de parla, volum massa baix, mala pronúncia. Fa, almenys, una pausa	Molt bona: aconsegueix modular la veu amb un volum alt i bona pronúncia quasi sempre o tot el temps. Fa pausa en cada tema.
3. EXPOSICIÓ MEMORITZADA	Llig tot o quasi tot el temps. La lectura pot fer l’exposició avorrida o poc interessant.	Interessa. Llig algun fragment de l’escrit per a consultar les idees o citar textos originals.	No llig o fa només alguna ullada al text. Es recolza en la memòria.
4. CONTINGUT CLAR, ORDENAT I AMB INTERÉS	Té algun defecte així: >Dóna molta informació sense classificar en apartats. >No són idees o temes fonamentals. >Ha oblidat d'incloure idees importants.	>Text ordenat per apartats. >Algunes idees o temes abordats són fàcils de recordar, d’altres són informacions poc importants o difícils.	>Text molt ben ordenat i amb un esquema clar dels punts que tracta. >Informació del tema ben seleccionada. >Facilita l’estudi de la qüestió.
5. INFORMACIÓ BÀSICA DESTACADA	No es recapitula en cada apartat les idees fonamentals; no s’hi fa èmfasi amb l'entonació; no es fa conclusió recordant idea bàsica;	Les idees bàsiques queden clares per un dels mètodes citats: recapitula; remarca les idees fonamentals; fa conclusió; anècdota.	Utilitza bé dos o més recursos com a mínim: -recapitulació -èmfasi en idees -bona conclusió -anècdota

ESCALA DE VALORACIÓ

1. De 9 a 10 punts: Molt bona exposició
2. De 7 a 8 punts: Bona exposició
3. De 4 a 6 punts: Exposició acceptable, però millorable. Cal preparar la següent on més falle.
4. De 0 a 3 punts: Exposició poc o gens preparada. Cal elaborar millor el treball i assajar abans.

Orientacions per redactar el text crític d'un poema

Ara et toca a tu escriure un text en el qual expliques aquells aspectes més rellevants d'un dels poemes que hem comentat a classe, el que més t'ha agradat. El text que escrigues ha de tenir una extensió aproximada entre una plana de foli i una i mitja, escrites a mà -equivalent a 350-400 paraules al blog portafoli. Convé que et faces un esquema previ del que vols redactar. Segueix aquests consells de comentari en què cada punt tractat estiga en paràgraf distint.

1.EL CONTEXT DE L'OBRA I DE L'AUTOR/A

-Breu biobibliografia que es pot extraure de la introducció del nostre llibre de lectura o de la teua recerca a la xarxa (2 punts / 70 mots aprox.)

2.EL CONTINGUT DEL POEMA (3 punts / 105 mots aprox.)

-Detalla'n el tema i possibles subtemes que hi apareixen. 

-Detalla el contingut del poema seleccionant i resumint fragments significatius per estrofes.

-Hauries de comentar algun fragment que t'haja cridat l'atenció i explicar-ne els motius. Cita els versos copiant-los entre cometes i usant barres per separar cada vers al teu escrit.

3.L'ESTIL DEL POETA O LA POETESSA. LA FORMA DEL POEMA (2 punts / 70 mots aprox.)

Fixant-te en els versos que més t'han cridat l'atenció selecciona quins aspectes de la forma del poema vols comentar: com sonen, quina associació de paraules fa, els recursos literaris, la mètrica o la rima, les metàfores concretes o d'altres figures retòriques: personificacions, comparacions, imatges, exclamacions retòriques, repeticions, al·literacions, etc.)

4.LA RELACIÓ DEL POEMA AMB ALTRES TEXTOS LLEGITS I PRODUCTES CULTURALS (1 punt / 35 mots)

Estableix relacions entre el poema i altres textos: poemes d'altres autors, relats, cançons, pel·lícules, sèries de TV, mites, llegendes de qualsevol altra llengua o cultura així com de la nostra.

5.LA SEUA RELACIÓ AMB L'ACTUALITAT SOCIAL (1 punt / 35 mots aprox.)

Seria interessant que recordares expressions, refranys, dites populars, costums, formes de vida i de relacionar-se actuals amb les quals es podria vincular el poema. Pots establir comparacions, contrastos, per demostrar la continuïtat o la diferència de les idees i pràctiques medievals amb l'actualitat.

6.CONCLUSIONS (1 punt / 35 - 70 mots aprox.)

Aporta reflexions sobre les coses que has descobert amb la lectura d'aquest poema, quines has après. Pots expressar també les conclusions generals a les quals tu mateix/a has arribat sobre el contingut i l'estil del poema. Convé acabar qualificant-lo amb dos o tres adjectius que el descriguen amb encert destacant-ne les peculiaritats.

NOTES:

1. El treball mostrarà una estructura organitzada de les idees segons l'esquema anterior o bé segons un esquema coherent propi en què les parts es separen temàticament en paràgrafs.
2. Cal que comptes les paraules del comentari i que n'indiques el nombre entre parèntesis al final.
3. Hauries de passar l'esborrany del teu text per un corrector com l'enllaçat a la barra lateral del blog per tal de presentar-lo sense errades.
4. Diumenge 29 de setembre serà l'últim dia per publicar el comentari al blog.

- - - - - -
>Descarrega't aquest guió de comentari en PDF si el necessites: CLICA.

Enllaç amb el poema d'Ibn Khafaja: El viatge de les mans

Enllaç amb el poema de Beatriu de Dia: "Tinc un desfici..."
- - - - - -

Un nou sistema de treball amb blogs i portafolis en Valencià

Benvingut, benvinguda al blog de matèria de Valencià per a 1r de Batxillerat. En aquest espai trobaràs cada quinzena les orientacions i les instruccions per a preparar les activitats de classe i del teu portafoli de grup enllaçat en la barra lateral. Així mateix, a les pestanyes superiors disposes del material principal de Llengua en fitxes, i d'enllaços cap als materials de Literatura.

Consells per a escriure l'apunt quinzenal del blog

Al principi de la setmana t'has de registrar al teu portafoli seguint instruccions. A més et fem ara alguna recomanació per tal que el contingut del teu escrit siga l'adequat.

Has d'escriure quinzenalment (a part dels treballs que el professor et demane) una entrada al blog d'aula, si més no, com a part del portfolio personal on reflectiràs els aprenentatges de l'assignatura de Valencià (1r de Batxillerat). Hi publicaràs un resum quinzenal d'algun d'aquests punts a mena de diari personal:

• activitats desplegades, 
• continguts vistos a classe i apresos,
• dificultats trobades i superades, 
• dinàmica dels treballs individuals o grupals, 
• opinions que s'han expressat sobre les activitats o valoracions que et vénen ara al cap.

Posa el títol que presente la idea més important que has expressat a l'escrit. Si vols deixar-lo per al final, abans de tancar l'apunt, és probable que et vinga al cap un bon titular. Convé fugir de títols  previsibles: "Setmana del 24 al 30 de setembre" i buscar-ne de creatius: "Una bona oportunitat d'aprendre", etc.

L'estil serà de diari personal on s'entremesclen diverses tipologies textuals: narrativa, expositiva i argumentativa, principalment. No és necessari separar l'escrit per dates. Cal presentar-lo com un tot. Per exemple: "Al llarg de la setmana hem fet tres activitats distintes. El primer dia, ..., el segon... La més interessant ha sigut la proposta d'escriure en un blog... Trobe que amb aquesta idea milloraré..." Val a dir, fixeu-vos en alguna particularitat significativa per al vostre aprenentatge. Això requereix una xicoteta reflexió del que s'ha fet en Valencià durant la quinzena. No es busca la narració asèptica sense reflexió, sinó que descrigues activitats, continguts, i que expresses el que t'aporten.

L'extensió mínima i màxima dependrà del que hages de relatar i podrà variar. No pretenem que expresses exhaustivament ni amb detall les activitats de la quinzena. Això no obstant, veuràs que si et pares a pensar què es fa a classe i què resulta més significatiu per a tu, necessitaràs dotze línies si més no en l'apunt que faces, val a dir, un mínim de 200 mots.

Convé acompanyar l'escrit amb una imatge que il·lustre algun aspecte del contingut o de les emocions que expressen els teus escrits. També hi caben les imatges metafòriques, de contrapunt.

Quan acabes el teu escrit, abans de publicar-lo has d'etiquetar-lo en lletres majúscules amb el cognom i, sense coma, la sigla del teu nom. Un exemple: Maria Josep Peris seria PERIS MJ. Després, clica en "FET". La finalitat és d'usar les etiquetes dels vostres noms per a reagrupar tots els escrits de cadascú en una sola ullada dins el "blogroll". També cal que indiques entre parèntesis o claudàtors el nombre de mots utilitzats a l'escrit: (213 mots) / [213 mots], per exemple.

No t'angoixes. Aquesta mena d'escrits requereixen al principi un entrenament i una vigilància en l'expressió que podràs dominar en poques setmanes. Podràs usar correctors lingüístics. ¿Recordes allò de l'estructura tripartita dels textos? Es tracta que aprenguem de tots. Fixa't, com un petit exemple, en l'apunt quinzenal que el professor farà en aquest blog del curs.

Aquesta setmana del 23 al 29 de setembre obrim amb el primer comentari d'un poema.

Memòria final del portafoli

Arribem al final del curs i has de redactar la tercera i última entrada del portafoli: la memòria. Serà un breu escrit que comences a l'aula d'informàtica i que pots acabar al final de la setmana en últim terme. La memòria contindrà al voltant de les 250-300 paraules (17-20 línies del blog aproximadament), i respondrà, si més no, a cinc de les sis pautes orientatives. No oblides agregar una imatge il·lustrativa.

1. Títol que has de posar: Memòria del portafoli i del curs (o semblant).
2. Explica quina era la teua expectativa al principi del curs en la matèria de valencià i amb quines “novetats” t'has trobat. Pots incloure valoracions, dificultats...
3. Quin ha sigut l'ús que has fet del blog portafoli. Per a què t'ha servit. Trobes que pot ser útil per al curs de 2n de Bat? Explica-ho.
4. Quines dos o tres activitats destacaries entre totes les que s'han fet al blog o s'han proposat a classe. Explica per què les destaques.
5. Enllaça, per acabar, els dos o tres escrits propis que et semblen més bons, interessants, creatius... Presenta'ls i raona per què els has triat.
6. Si tens algun suggeriment a fer al professor o als companys per millorar l'experiència del portafoli o les classes, proposa-ho ací.

Convé que faces una ullada a tots els escrits personals publicats i que mires si encara n'has de corregir algun. Comprova si totes les teues publicacions duen l'etiqueta del cognom. I amb aquesta darrera activitat tanquem el portafoli individual. En breu termini arriba el descans estiuenc, però si vols continuar escrivint en el blog, ho podràs fer fins setembre. Ànims amb l'espenta final.

Resum de la lectura

Imatge de https://stoacatalana.wordpress.com/2018/12/09/resumir

El penúltim escrit al blog portafoli del grup consisteix a resumir la lectura del trimestre: Terra baixa o una narració del recull De foc i de sang. Les característiques del resum hauran de ser:

1. -Títol de l'escrit semblant a "Pràctica de resum: <em>Terra baixa</em>"
2. -Entra en matèria sense emmarcar llibre, autoria, època... Exemple: "Marta és a punt de casar-se..."
3. -No cal separar per actes els esdeveniments relatats.
4. -Pots fer servir el temps de passat o el de present i mantenir-lo sempre que es puga.
5. -Cal ser conscient dels procediments de cohesió (connexió, referència lèxica i gramatical, signes de puntuació) i de condensació informativa emprats a fi de variar l'estil personal. 
6. -L'extensió serà breu: 10 línies (entre 9 i 15 línies equivalent a 150-200 paraules).
7. -Vigila també el lèxic emprat i l'ortografia.
8. -Procura, sempre que faces un apunt al blog, d'acompanyar-lo amb una imatge al·lusiva.

Un parell dels vostres textos publicats ens serviran a classe per revisar i millorar la redacció dels resums.

La cohesió en valencià

La presentació de baix introdueix en esquema els principals elements de la cohesió textuals. La part de la connexió l'hem vista per mitjà de l'estudi de l'oració composta, de la qual ens examinem aviat. La part dels marcadors textuals com a organitzadors l'abordarem a 2n de Batxillerat. Ens interessa ara fixar-nos en els mecanismes de cohesió gramaticals i lèxics, indexats en la presentació. Més tard tractarem els procediments de condensació i d'ampliació informativa i l'ús dels signes de puntuació per tal de perfilar els conceptes d'estil segmentat i estil cohesionat dels textos. Practicarem el reconeixement i la substitució de tots els mecanismes cohesius i estilístics amb textos del dossier i de l'alumnat, i d'aquesta manera conclourem el temari del curs.

 

Activitats suggerides per a després de la lectura

Una vegada s'haja llegit un dels dos llibres de la 3a avaluació, ens encaminarem cap a les activitats creatives. Ací teniu propostes per fer individualment o en parella. Si us ve al cap una altra proposta diferent, plantegeu-la a classe. El dia 23 de maig, dijous, serà la data límit per presentar al blog portafoli un d'aquests treballs en el format escollit.

1. Ressenya extensa del llibre (seguint l'esquema i forma explicats a l'enllaç) llegida a classe o lliurada en àudio (format mp3), o vídeo gravat amb el mòbil (en pantalla horitzontal!), amb la vostra explicació. Si voleu escoltar-ne exemples, cliqueu a l'enllaç. En vídeo, els alumnes de Batxillerat feren aquestes altres ressenyes amb mòbil sobre un mateix llibre.
2. Booktràiler del llibre en un vídeo d'un minut i mig a dos minuts. Aquest el podeu fer entre dos company(e)s de classe. Pot ser elaborat amb veu en off o amb text escrit al peu de les imatges, però sempre amb música de fons i fotos o fragments de vídeo propis, però també trobats a internet i remesclats, sempre al·lusius a l'argument de la peça teatral o un dels contes, a moments destacables de l'obra, però sense contar-ne el final. Ha de tenir títols de crèdit amb la informació següent: Booktràiler de + títol, autor(e)s del vídeo (???), títol de la música (???), procedència de les imatges (???), data, etc.  Ací en teniu tutorial i algun exemple (clica)
3. Elabora una notícia periodística extensa, amb titular, subtítol, entradeta, cos de la notícia, fotografia i peu de foto...  A més de la part inventada, utilitza les dades de la peça dramàtica o un conte per a redactar la informació. Presenta-la maquetada com si fóra una pàgina de diari.
4. Fes una entrevista, per a una revista temàtica, a un dels personatges del drama o els contes. Descriu el lloc de trobada, què pretens esbrinar amb les preguntes. Recrea un diàleg /entrevista que ens ajude a aprofundir en la comprensió del personatge, en les causes d'algunes actuacions. Escriu el titular, la introducció, les preguntes i les respostes. Introdueix una imatge de l'entrevistat amb un peu de foto. Fes una breu conclusió per acabar l'entrevista i dóna les gràcies a l'entrevistat. (Format escrit, maquetat com en una revista o bé en àudio o vídeo) (Clica ací per a llegir algunes orientacions).
5. Assumeix que ets un dels personatges de l'obra o el conte. Escriu una carta a l'autor/a parlant-li del destí que t'ha reservat en l'obra. Mostra-li la teua conformitat o disconformitat. No oblides introduir-hi fragments del relat com a arguments. (Un full i mig manuscrit / mecanografiat o un document àudio / vídeo en bona qualitat d'almenys dos minuts).
6. Assumint que eres un personatge de la lectura que has fet, escriu un monòleg teatral extens o dos més breus (entre dos alumnes podria ser un diàleg) per tal d'ampliar informació i sentiments que no han aparegut a l'obra i que tu imagines. Pots situar-te abans, durant o després de la trama llegida. Orientacions per fer-lo en àudio o vídeo, ACÍ (clica).
7. Fes un còmic basat en un conte o escena de la lectura, etc. Pots fer servir l'aplicació en línia PIXTON de creació de vinyetes i còmics si no vols dibuixar amb les teues mans. Presenta el treball en 12 vinyetes almenys, imprés en un full, o bé en DIN A3 o cartolina si el fas manual.
8. Com a lector/a, redacta una carta extensa a un dels personatges de Terra baixa o dels contes de Víctor Català, o bé al mateix autor o autora. Mostra-li les teues impressions, discrepàncies, acords, estranyeses, emocions, etc., sobre la seua caracterització, les decisions que ha pres, les maneres d'actuar... (esmentant fragments concrets de la lectura).
9. Fes o feu entre dos un videolit (un vídeo creatiu al teu gust) de l'obra o d'un dels contes (vora 2 minuts). Orientacions i models, ACÍ (clica). 
10. Activitat de seguiment de la lectura fent servir una xarxa social: Twitter (comentaris) o Instagram (imatges + comentaris) des del compte de l'alumne/a. Caldria fer-hi vora 10 publicacions almenys.
11. Preparar un qüestionari en Kahoot d'almenys 15 preguntes fent servir alguns vídeos de fragments de les obres o de documentals, entrevistes, etc., que es troben a la xarxa. No sols seran preguntes de coneixements, sinó també d'observació i comprensió de fragments audiovisuals.
12. Transformació d'un fragment de conte en un "acte" o "escena" teatral amb representació inclosa (o no) pel grup d'acord amb el nombre de personatges.
13. Representació d'una escena llarga de Terra baixa. Amb enregistrament en vídeo d'un assaig almenys. Nombre variable d'alumnes segons personatges a representar.
14. En grups reduïts (2-4) es pot preparar un programa de ràdio amb seccions diferents que aborden una lectura. Els espais poden contenir informació dels autors, de les obres, de la recepció de l'obra pels lectors, una tertúlia, la lectura de fragments destacats amb comentaris i música, etc.

Lectures de la 3a avaluació

Portades dels llibres de la 3a av. Tria'n un per llegir-lo en sis setmanes

Aquesta tercera avaluació tenim un llibre de lectura nou en valencià. Afortunadament podrem escollir entre una peça teatral molt famosa de la Renaixença, Terra baixa, del dramaturg Àngel Guimerà, i una antologia virtuosa de nou contes i un monòleg dramàtic de l'autora del Modernisme literari Víctor Català titulada De foc i de sang. Els dos llibres relaten, seguint el gènere teatral o narratiu, històries molt "potents". Us haureu de decidir en pocs dies per un dels dos i així en començarem la lectura les vacances de Pasqua per tal de comentar-ne l'evolució i les sensacions. Aquests dies propers parlarem a classe sobre com farem el seguiment de la lectura i quina activitat creativa multimodal mostrarà el nostre punt de vista d'aquestes històries que hem llegit. Com veureu, posarem en joc diversos gèneres textuals a veure quin s'adiu més a cadascú. L'entrada següent del blog ho detalla.

- - - 

Terra baixa, en la col·lecció de la imatge, 9,95€. Pàgines: 205 (obra teatral, 100 p.)

De foc i de sang, en l'editorial de la imatge, 11,95€. Pàgines 256 (monòleg + contes, 203 p.)

- - -

Dossier Víctor Català:

• Caterina Albert / Víctor Català. Vida i obra - Documental, part 1/2, (34.45 minuts)
• Lectures dels començaments de 5 contes de Víctor Català - (5 vídeos de 2.11 a 4.17 minuts)
• Les actrius Vilarasau i Gonyalons, en dos monòlegs de Víctor Català (7.43 minuts)
• Solitud, amb Laura Borràs (7 min.)

Dossier Àngel Guimerà:

• Terra baixa en pel·lícula, feta per TV3 (1 hora i 37 minuts)
• Booktràiler de Terra baixa, per una alumna (1.28 m)
• Escena de Terra baixa representada per alumnat català de Batxillerat (5.41 min.)
• Representació teatral completa (2 hores i 5 minuts)