La ressenya teatral: El Moviment

Si cliques en la imatge t'enviem a una ressenya de l'obra

Abans d'acabar la 1a avaluació farem el darrer escrit al blog portafoli. Es tracta de redactar una ressenya teatral al voltant de l'obra El Moviment que veurem dijous pròxim. És probable que no n'hages llegit abans, de ressenyes, i que no n'hages redactat cap. Avui serà, doncs, la primera. No hi tingues por i segueix l'esquema de baix. 

La ressenya és un tipus de text breu destinat a fer conèixer i divulgar qualsevol activitat o manifestació artística (una exposició, una obra de teatre, una pel·lícula…)  o el contingut d’un escrit (un article, un estudi, una obra literària, un llibre d’assaig…), tot fent-ne una descripció i una valoració crítica.

Com que es tracta d'una pràctica acadèmica hauràs de seguir de prop les recomanacions que se't donen. Els periodistes i crítics solen tenir un estil diferenciat, personal, que amb la pràctica de l'escriptura s'aconsegueix.

L'autor d'una ressenya s'hi ha de plantejar algunes qüestions que ha d'anar responent al llarg de l'escrit i que en determinen el caràcter, el qual ha d’oscil·lar entre un enfocament més descriptiu i expositiu i un altre de més valoratiu i argumentatiu, i sempre amb la finalitat primordial d’orientar, i fins i tot influir, de manera crítica, i per tant amb rigor i fonament, el receptor o futur lector/espectador de l’obra ressenyada.

L'esquema bàsic de la teua ressenya serà:

1.Títol de la ressenya. Pot ser temàtic o remàtic;
2.Paràgraf d'introducció. Eixida al teatre Micalet, durada de l'obra, qui eren els actors, l'autor, el director, el debat posterior... Has d'atraure el lector i d’establir-hi un bon canal de comunicació. La introducció és un lloc apropiat, per exemple, per a comentar les circumstàncies de l'aparició o de la recepció de l'obra, la seua actualitat o oportunitat...); 
3.Paràgraf de resum/sinopsi de l'obra. Pot tractar-se d’un resum argumental, d’un resum temàtic o d’un resum mixt, que els combine o integre alhora, sempre i quan conserve o reflectisca els continguts nuclears de l'obra ressenyada i la seua organització estructural. Siga com siga, procura fer sempre un resum precís i no massa llarg. No contes el final de l'obra; 
4.Paràgraf de valoració. Tria'n alguns: l'estructura de l'obra; l'interés de l'argument, dels temes plantejats; l'actualitat; la forma; l'actuació; la influència de la direcció d'actors; la posada en escena; l'atrezzo; la relació amb altres obres ja siga del mateix autor o no; la recepció per part del públic; la teua crítica favorable i desfavorable d'aspectes de l'obra...).
5.Paràgraf de conclusió. Hi pots recapitular alguna idea bàsica, la teua crítica general, i acabar recomanant-la o no).

Criteris d'escriptura 

• Es tracta d'un tipus de text que exigeix un registre lingüístic formal, l'ús d'un lèxic precís, propi d'una determinada àrea temàtica, un grau elevat de cohesió i estructuració i una gran claredat i fluïdesa expositives.
• La ressenya presenta, sobretot, dos tipus de seqüències textuals, l'expositiva i l'argumentativa, la segona de les quals sol ser-ne la dominant. Per tant, bona part de les característiques de redacció de la ressenya són comunes a aquestes dues menes de seqüències. Hi podem trobar, per exemple, l'ús de connectors que expressen relacions lògiques (causals, il·latives, finals, condicionals, concessives o, molt sovint, adversatives) i, en particular, els connectors argumentatius (perquè, ja que...) i els conclusius (per tant, doncs, llavors...). Cal destacar-hi, també, marques d'ordre que introdueixen els paràgrafs (ordinals, locucions d'ordre: en primer lloc, d'una banda...); les citacions amb cometes (per exemple per a citar paraules que reforcen la tesi de l'autor); la interrogació retòrica; els guionets o els parèntesis (per a marcar nivells entre les informacions); les enumeracions; les estructures comparatives, importants en l'exemplificació, molt habitual en explicar i argumentar (com, semblant a, diferent de...), etc.
• Altres trets de redacció que trobem a les ressenyes són l'ús dels verbs relacionats amb la causalitat o la conseqüència (causar, fer, originar, generar, produir, determinar...); amb les operacions argumentatives fonamentals (resultar, concloure, suposar, conjecturar, inferir...) o els anomenats verbs de dicció (dir, parlar de, referir-se a...).
• D'altra banda, les modalitats de l'oració que més s'hi troben són l'assertiva i la interrogativa, i és freqüent, especialment en la crítica discrepant, de trobar-hi estructures negatives o dubitatives.
• Trobem també en les seqüències argumentatives l'ús de la primera persona (l'emissor pren posició i s'hi implica), de vegades plural; verbs modalitzadors (jo crec, em sembla, estem segurs que...), recursos retòrics, i mots avaluadors, axiològics (bo, millor, dolent, favorable, interessant...).
• En les parts explicatives de la ressenya (el resum, per exemple, si es presenta clarament separat, o l'orientació explicativa), el to sol ser neutre i objectiu, sense efectes retòrics; el temps sol ser el present d'indicatiu, i l'emissor no busca persuadir el lector ni influir-lo. En les parts pròpiament expositives, d'altra banda, s'usen els adjectius i els adverbis precisos, sense una funció valorativa.
• També és aconsellable que cites algun fragment de l’obra ressenyada.

- - - - - -
>Dues ressenyes de l'obra teatral PLAGI, de Rodolf Sirera, vista per l'alumnat de 1r de Bat el curs passat (clica)
>Descarrega't aquest guió de ressenya amb un model redactat (clica)
- - - - - -