Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de desembre del 2020

Activitats creatives al voltant de Terra baixa


Després de llegir aquest Nadal Terra baixa, d'Àngel Guimerà, us encaminareu cap a les activitats creatives, entre les quals haureu de triar i fer-ne una per a la nota de Literatura (2 punts del treball + 1 punt d'examen a març). Més avall teniu propostes per fer individualment (però una pot ser col·lectiva: localitzeu-la). Si us venen al cap altres activitats, plantegeu-les al professor o en l'espai de comentaris. Convindria que el 29 de gener de 2021 estiguera acabat el vostre treball i lliurat al professor, ja siga per e-mail, publicat a youtube, spreaker, ivoox o escrit a mà.

L'obra publicada la podeu llegir en qualsevol editorial. Us recomanem comprar-la en una llibreria de segona mà, (de vell, de llibres usats,"de lance", "solidària", etc.) en què els preus són molt més baixos. També la podeu descarregar en pdf per llegir en pantalla des d'aquest enllaç fiable d'una carpeta de l'institut (>>>Terra baixa).

ACTIVITATS RECOMANADES A TRIAR-NE UNA:
  1. Ressenya extensa del llibre (seguint l'esquema i forma explicats a l'enllaç) lliurada en àudio (format mp3), o vídeo gravat amb el mòbil, a l'estil dels Booktubers. Si voleu escoltar-ne exemples, cliqueu a l'enllaç. En vídeo, els alumnes de Batxillerat feren aquestes altres ressenyes amb mòbil sobre un mateix llibre. [NOTA: Podeu allotjar l'àudio que graveu des del mòbil o l'ordinador en algun web com ara spreaker.com, o ivoox.com en els quals vos heu de registrar. Doneu-ne l'enllaç al professor.
  2. Booktràiler del llibre en un vídeo d'un minut i mig a dos minuts. Aquesta activitat seria per als que teniu pràctica en l'edició de vídeo. Podeu elaborar-lo amb veu en off o amb text escrit al peu de les imatges, amb música de fons i fotos o fragments de vídeo propis, però també trobats a internet i remesclats, sempre al·lusius a l'argument d'un dels contes, a moments destacables de l'obra, però sense contar-ne el final. Ha de tenir títols de crèdit amb la informació següent: Booktràiler de + títol, autor(e)s del vídeo (???), títol de la música (???), procedència de les imatges (???), data, etc. Per saber què és un booktràiler, ací en teniu tutorial i algun exemple (clica)
  3. Elabora una notícia o crònica periodística extensa, amb titular, subtítol, entradeta, cos de la notícia, fotografia i peu de foto al voltant del succés principal de l'obra que siga "noticiable"... A més de la informació inventada, utilitza les dades de l'obra per a redactar la notícia. Presenta-la maquetada com si fora una pàgina de diari. No oblides que la informació donada respon les 6 preguntes: què ha passat, qui són els protagonistes, on ha succeït, quan, per què i com. Per a allargar la informació pots inventar alguunes dades.
  4. Fes una entrevista, ja siga per a una revista temàtica, un programa de ràdio o de televisió, a un dels personatges. Descriu el lloc de trobada, què pretens esbrinar amb les preguntes. Recrea un diàleg /entrevista que ens ajude a aprofundir en la comprensió del personatge, en les causes per les quals actua així. Escriu el titular, la introducció, les preguntes i les respostes. Introdueix una imatge de l'entrevistat amb un peu de foto. Fes una breu conclusió per acabar l'entrevista i dóna les gràcies a l'entrevistat. (Format escrit, maquetat com en una revista o bé en àudio o vídeo) (Clica ací per a llegir orientacions).
  5. Assumeix que ets un dels personatges de l'obra. Escriu una carta a l'autor/a parlant-li del destí que t'ha reservat en la peça teatral. Mostra-li la teua conformitat o disconformitat. No oblides introduir-hi fragments com a arguments. (Un full i mig manuscrit / mecanografiat o un document àudio / vídeo en bona qualitat d'almenys dos minuts).
  6. Assumint que eres un personatge de la lectura que has fet, escriu un monòleg extens per tal d'ampliar informació i sentiments que no han aparegut a l'obra i que tu imagines. Pots situar-te abans, durant o després de la trama llegida. (Mira alguns exemples per a fer-lo en àudio o vídeo).
  7. Fes un còmic basat en algunes escenes de l'obra. Pots fer servir l'aplicació en línia PIXTON (o una altra) de creació de vinyetes i còmics. Presenta el treball en 12 vinyetes almenys, que pots capturar o descarregar-te'n, o bé fes-lo a mà en DIN A3 o A4. Recordeu que el còmic té "bafarades", que són les bufetes dels diàlegs i pensaments, i les "caixes" o espais de narració per posar-nos en context. No sols té imatges.
  8. Com a lector/a, redacta una carta extensa a un dels personatges de Terra baixa, o bé al mateix autor o autora. Mostra-li les teues impressions, discrepàncies, acords, estranyeses, emocions, etc., sobre la seua caracterització, les decisions que ha pres, les maneres d'actuar... (esmentant fragments concrets de la lectura).
  9. Fes un videolit (un vídeo creatiu al teu gust) de l'obra (vora 2 minuts). Orientacions i models, (clica ACÍ)
  10. Activitat de seguiment de la lectura fent servir posts en una xarxa socialTwitter (comentaris) o Instagram (imatges al·lusives  + comentaris) des del compte de l'alumne/a. Caldria fer-hi vora 10 publicacions o posts almenys i podeu generar diàleg entre vosaltres sobre les impressions que us va deixant la lectura compartida que feu de l'obra. L'etiqueta unificada i obligatòria en cada post serà: #terrabaixafig.
  11. Preparar un qüestionari en Kahoot d'almenys 15 preguntes (podria contenir algun vídeo de fragments de l'obra o de documentals, entrevistes, etc., que es troben a la xarxa, però no és necessari). Les preguntes han de ser de comprensió de l'obra, alguna bibliogràfica de l'autor i, si introduïu algun fragment de vídeo, de comprensió del vídeo.
  12. Transformació de dues o tres escenes seguides en un fragment de relat de caràcter literari, com si fos una novel·la. Hi haurà narració, seqüències descriptives i dialogades. 
  13. Investigació sobre l'autor, la bio-bibliografia, la recepció (valoració positiva o negativa) en el públic de fa un segle i de l'actualitat de la seua obra, les peces més famoses que va escriure, etc.
  14. [Espai perquè pugueu fer la vostra activitat, previ acord amb el professor.]

- - -
- - -

dilluns, 11 de novembre del 2019

La ressenya teatral: El Moviment

Si cliques en la imatge t'enviem a una ressenya de l'obra
Abans d'acabar la 1a avaluació farem el darrer escrit al blog portafoli. Es tracta de redactar una ressenya teatral al voltant de l'obra El Moviment que veurem dijous pròxim. És probable que no n'hages llegit abans, de ressenyes, i que no n'hages redactat cap. Avui serà, doncs, la primera. No hi tingues por i segueix l'esquema de baix. 

La ressenya és un tipus de text breu destinat a fer conèixer i divulgar qualsevol activitat o manifestació artística (una exposició, una obra de teatre, una pel·lícula…)  o el contingut d’un escrit (un article, un estudi, una obra literària, un llibre d’assaig…), tot fent-ne una descripció i una valoració crítica.

Com que es tracta d'una pràctica acadèmica hauràs de seguir de prop les recomanacions que se't donen. Els periodistes i crítics solen tenir un estil diferenciat, personal, que amb la pràctica de l'escriptura s'aconsegueix.

L'autor d'una ressenya s'hi ha de plantejar algunes qüestions que ha d'anar responent al llarg de l'escrit i que en determinen el caràcter, el qual ha d’oscil·lar entre un enfocament més descriptiu i expositiu i un altre de més valoratiu i argumentatiu, i sempre amb la finalitat primordial d’orientar, i fins i tot influir, de manera crítica, i per tant amb rigor i fonament, el receptor o futur lector/espectador de l’obra ressenyada.

L'esquema bàsic de la teua ressenya serà:

1.Títol de la ressenya. Pot ser temàtic o remàtic;
2.Paràgraf d'introducció. Eixida al teatre Micalet, durada de l'obra, qui eren els actors, l'autor, el director, el debat posterior... Has d'atraure el lector i d’establir-hi un bon canal de comunicació. La introducció és un lloc apropiat, per exemple, per a comentar les circumstàncies de l'aparició o de la recepció de l'obra, la seua actualitat o oportunitat...); 
3.Paràgraf de resum/sinopsi de l'obraPot tractar-se d’un resum argumental, d’un resum temàtic o d’un resum mixt, que els combine o integre alhora, sempre i quan conserve o reflectisca els continguts nuclears de l'obra ressenyada i la seua organització estructural. Siga com siga, procura fer sempre un resum precís i no massa llarg. No contes el final de l'obra
4.Paràgraf de valoració. Tria'n alguns: l'estructura de l'obra; l'interés de l'argument, dels temes plantejats; l'actualitat; la forma; l'actuació; la influència de la direcció d'actors; la posada en escena; l'atrezzo; la relació amb altres obres ja siga del mateix autor o no; la recepció per part del públic; la teua crítica favorable i desfavorable d'aspectes de l'obra...).
5.Paràgraf de conclusió. Hi pots recapitular alguna idea bàsica, la teua crítica general, i acabar recomanant-la o no).

Criteris d'escriptura 
    • Es tracta d'un tipus de text que exigeix un registre lingüístic formal, l'ús d'un lèxic precís, propi d'una determinada àrea temàtica, un grau elevat de cohesió i estructuració i una gran claredat i fluïdesa expositives.
    • La ressenya presenta, sobretot, dos tipus de seqüències textuals, l'expositiva i l'argumentativa, la segona de les quals sol ser-ne la dominant. Per tant, bona part de les característiques de redacció de la ressenya són comunes a aquestes dues menes de seqüències. Hi podem trobar, per exemple, l'ús de connectors que expressen relacions lògiques (causals, il·latives, finals, condicionals, concessives o, molt sovint, adversatives) i, en particular, els connectors argumentatius (perquè, ja que...) i els conclusius (per tant, doncs, llavors...). Cal destacar-hi, també, marques d'ordre que introdueixen els paràgrafs (ordinals, locucions d'ordre: en primer lloc, d'una banda...); les citacions amb cometes (per exemple per a citar paraules que reforcen la tesi de l'autor); la interrogació retòrica; els guionets o els parèntesis (per a marcar nivells entre les informacions); les enumeracions; les estructures comparatives, importants en l'exemplificació, molt habitual en explicar i argumentar (com, semblant a, diferent de...), etc.
    • Altres trets de redacció que trobem a les ressenyes són l'ús dels verbs relacionats amb la causalitat o la conseqüència (causar, fer, originar, generar, produir, determinar...); amb les operacions argumentatives fonamentals (resultar, concloure, suposar, conjecturar, inferir...) o els anomenats verbs de dicció (dir, parlar de, referir-se a...).
    • D'altra banda, les modalitats de l'oració que més s'hi troben són l'assertiva i la interrogativa, i és freqüent, especialment en la crítica discrepant, de trobar-hi estructures negatives o dubitatives.
    • Trobem també en les seqüències argumentatives l'ús de la primera persona (l'emissor pren posició i s'hi implica), de vegades plural; verbs modalitzadors (jo crec, em sembla, estem segurs que...), recursos retòrics, i mots avaluadors, axiològics (bo, millor, dolent, favorable, interessant...).
    • En les parts explicatives de la ressenya (el resum, per exemple, si es presenta clarament separat, o l'orientació explicativa), el to sol ser neutre i objectiu, sense efectes retòrics; el temps sol ser el present d'indicatiu, i l'emissor no busca persuadir el lector ni influir-lo. En les parts pròpiament expositives, d'altra banda, s'usen els adjectius i els adverbis precisos, sense una funció valorativa.
    • També és aconsellable que cites algun fragment de l’obra ressenyada.
- - - - - -
>Dues ressenyes de l'obra teatral PLAGI, de Rodolf Sirera, vista per l'alumnat de 1r de Bat el curs passat (clica)
>Descarrega't aquest guió de ressenya amb un model redactat (clica)
- - - - - -

dimarts, 9 d’abril del 2019

Lectures de la 3a avaluació

Portades dels llibres de la 3a av. Tria'n un per llegir-lo en sis setmanes

Aquesta tercera avaluació tenim un llibre de lectura nou en valencià. Afortunadament podrem escollir entre una peça teatral molt famosa de la Renaixença, Terra baixa, del dramaturg Àngel Guimerà, i una antologia virtuosa de nou contes i un monòleg dramàtic de l'autora del Modernisme literari Víctor Català titulada De foc i de sang. Els dos llibres relaten, seguint el gènere teatral o narratiu, històries molt "potents". Us haureu de decidir en pocs dies per un dels dos i així en començarem la lectura les vacances de Pasqua per tal de comentar-ne l'evolució i les sensacions. Aquests dies propers parlarem a classe sobre com farem el seguiment de la lectura i quina activitat creativa multimodal mostrarà el nostre punt de vista d'aquestes històries que hem llegit. Com veureu, posarem en joc diversos gèneres textuals a veure quin s'adiu més a cadascú. L'entrada següent del blog ho detalla.
- - - 
Terra baixa, en la col·lecció de la imatge, 9,95€. Pàgines: 205 (obra teatral, 100 p.)
De foc i de sang, en l'editorial de la imatge, 11,95€. Pàgines 256 (monòleg + contes, 203 p.)
- - -
Dossier Víctor Català:
Dossier Àngel Guimerà:

dimarts, 26 de febrer del 2019

La ressenya teatral: Plagi

Abans d'acabar la 2a avaluació farem el darrer escrit al blog portafoli que deu ser el 5é per a la majoria (i el 6é o 7é per als qui heu fet treballs complementaris). Es tracta de redactar una ressenya teatral al voltant de l'obra Plagi que vam veure divendres passat. És probable que no n'hages llegit abans, de ressenyes, i que no n'hages redactat cap. Avui serà, doncs, la primera d'unes poques ja que serà un gènere en el qual ens hem d'exercitar. No hi tingues por i segueix l'esquema de baix. El termini de publicació al portafoli serà dilluns a la nit, dia 4 de març.

La ressenya és un tipus de text breu destinat a fer conèixer i divulgar qualsevol activitat o manifestació artística (una exposició, una obra de teatre, una pel·lícula…)  o el contingut d’un escrit (un article, un estudi, una obra literària, un llibre d’assaig…), tot fent-ne una descripció i valoració crítica.

Com que es tracta d'una pràctica acadèmica hauràs de seguir de prop les recomanacions que se't donen. Els periodistes i crítics solen tenir un estil diferenciat, personal, que amb la pràctica de l'escriptura s'aconsegueix.

L'autor d'una ressenya s'hi ha de plantejar algunes qüestions que ha d'anar responent al llarg de l'escrit i que en determinen el caràcter, el qual ha d’oscil·lar entre un enfocament més descriptiu i expositiu i un altre de més valoratiu i argumentatiu, entre un estil més divulgatiu i un altre de més especialitzat ―segons el públic a qui vaja dirigida―, i sempre amb la finalitat primordial d’orientar, i fins i tot influir, de manera crítica, i per tant amb rigor i fonament, el receptor o futur lector/espectador de l’obra ressenyada.  En qualsevol cas, és imprescindible tenir present que, a diferència d’altres escrits tradicionals en l’àmbit acadèmic,  una ressenya no és un simple resum de la lectura realitzada, ni tampoc un escrit on el lector expressa, de manera subjectiva i  gratuïta, el seu gust o opinió personal sobre l’obra llegida, en tot cas, ha d'haver-hi fonamentació explícita.

Per acabar, l'esquema bàsic de la ressenya que faràs és: Títol de la ressenya (Nom de l'obra acompanyat d'algun comentari del tipus: "Plagi, la darrera obra de Rodolf Sirera"); Paràgraf d'introducció (lliure: eixida al teatre Micalet, durada de l'obra, qui eren els actors, la directora, el debat posterior amb actor i actriu, l'autor...); Paràgraf de resum/sinopsi de l'obra (personal: contant què passa, ressaltant aspectes de l'estructura, els temes, una sinopsi...); Paràgraf de valoració (tria'n alguns: l'estructura de l'obra, l'interés de l'argument, dels temes plantejats i la forma, l'actuació, la influència de la direcció d'actors, la posada en escena, l'atrezzo, la relació amb altres obres ja siga del mateix autor o no, crítica favorable i desfavorable d'aspectes de l'obra...). Paràgraf de conclusió (hi pots recapitular alguna idea bàsica, la teua crítica general, i acabar recomanant-la o no). No hi ha extensió delimitada, però l'estructura externa contindrà quatre paràgrafs almenys.

- - - - - -
FONT DE CONSULTA I AMPLIACIÓ PER REDACTAR LA RESSENYA: ACÍ


dimecres, 20 de febrer del 2019

Cinc cèntims de Plagi, abans de veure-la


Plagi, de Rodolf Sirera, al teatre El Micalet
Antoni de la Torre 

El programa de mà de Plagi es pregunta si l’obra de Sirera és un thriller, una comèdia negra, una reflexió sobre el poder dels homes sobre les dones o un joc per a l’espectador.

Rodolf Sirera ens té acostumats a mostrar en diversos plans el joc dramàtic: ficció, somnis, ironia i realitat es confonen en les històries que ens relaten els seus personatges. En veure Plagi asseguts a la butaca ens preguntem si és veritat allò que ens diuen, si és una deformació de l’ego protagonista, un somni, o és una autorreflexió més sobre el procés de creació d’una obra. Podríem veure Plagi com una lluita personal per la recerca d'idees i l’engany que suposa la creació literària: “la base és la idea”, li recorda a l’autor la dona, font d’inspiració anul·lada, que tracta de fer-se un lloc en les Belles Lletres. El món ficcionat per Sirera, ben interpretat per Diego Braguinsky i Sílvia Valero, amb un llenguatge esplèndid, no és lluny de la realitat, encara que a molts espectadors els podria semblar distanciat de la seua experiència.

Quan vegeu l’obra, imagineu una caixa xinesa amb tres històries guardades l’una dins de l’altra, i un somni gèlid més a dintre. Per a donar tot el sentit a la representació ens hem d’esperar al final, però abans hem d’estar atents als temes plantejats en el diàleg entre l’escriptor i la dona, a la qual haurem d’assignar també un rol en aquesta història que la Història no li ha donat.

Si manteniu l’atenció durant 70 minuts, de segur que en traieu conclusions de profit i alguna pregunta a fer als actors i l’actriu protagonistes durant el debat posterior.



'Plagi' de Rodolf Sirera: un text redó, una interpretació brillant

Francesc J. López

Què ocorre quan un escriptor ha perdut la imaginació, el poder de crear noves obres? Què passa quan una lectora reconeix en un text les seues pròpies idees? Plagi és una excel·lent obra de Rodolf Sirera amb un sentit de l'humor molt particular que ens obliga a reflexionar sobre el pocés de creació teatral. Plagi és un thriller, dirigit encertadament per Rebeca Valls i Edison Valls, que conté un joc teatral enginyós, a l'estil de El verí del teatre, amb veritats i enganys que obliguen els espectadors a reflexionar sobre els diferents detalls que conté la trama.

L'obra s'èstrenà ahir al Teatre Micalet de València amb èxit de públic i una interpretació brillant de Diego Braguinsky i de Sílvia Valero; amb un decorat (Edison Valls) i una il·luminació (Mundi Gómez) senzilles però efectistes perquè l'espectador es quede atrapat en la trama com a conseqüència de la paraula i dels efectes sonors i la música (Víctor Lucas) que potencien el relat.

Plagi està en la línia del bon teatre a què ens acostuma el Micalet i la seua visió no us decebrà.