Cinc cèntims de Plagi, abans de veure-la

Plagi, de Rodolf Sirera, al teatre El Micalet

Antoni de la Torre 

El programa de mà de Plagi es pregunta si l’obra de Sirera és un thriller, una comèdia negra, una reflexió sobre el poder dels homes sobre les dones o un joc per a l’espectador.

Rodolf Sirera ens té acostumats a mostrar en diversos plans el joc dramàtic: ficció, somnis, ironia i realitat es confonen en les històries que ens relaten els seus personatges. En veure Plagi asseguts a la butaca ens preguntem si és veritat allò que ens diuen, si és una deformació de l’ego protagonista, un somni, o és una autorreflexió més sobre el procés de creació d’una obra. Podríem veure Plagi com una lluita personal per la recerca d'idees i l’engany que suposa la creació literària: “la base és la idea”, li recorda a l’autor la dona, font d’inspiració anul·lada, que tracta de fer-se un lloc en les Belles Lletres. El món ficcionat per Sirera, ben interpretat per Diego Braguinsky i Sílvia Valero, amb un llenguatge esplèndid, no és lluny de la realitat, encara que a molts espectadors els podria semblar distanciat de la seua experiència.

Quan vegeu l’obra, imagineu una caixa xinesa amb tres històries guardades l’una dins de l’altra, i un somni gèlid més a dintre. Per a donar tot el sentit a la representació ens hem d’esperar al final, però abans hem d’estar atents als temes plantejats en el diàleg entre l’escriptor i la dona, a la qual haurem d’assignar també un rol en aquesta història que la Història no li ha donat.

Si manteniu l’atenció durant 70 minuts, de segur que en traieu conclusions de profit i alguna pregunta a fer als actors i l’actriu protagonistes durant el debat posterior.

'Plagi' de Rodolf Sirera: un text redó, una interpretació brillant

Francesc J. López

Què ocorre quan un escriptor ha perdut la imaginació, el poder de crear noves obres? Què passa quan una lectora reconeix en un text les seues pròpies idees? Plagi és una excel·lent obra de Rodolf Sirera amb un sentit de l'humor molt particular que ens obliga a reflexionar sobre el pocés de creació teatral. Plagi és un thriller, dirigit encertadament per Rebeca Valls i Edison Valls, que conté un joc teatral enginyós, a l'estil de El verí del teatre, amb veritats i enganys que obliguen els espectadors a reflexionar sobre els diferents detalls que conté la trama.

L'obra s'èstrenà ahir al Teatre Micalet de València amb èxit de públic i una interpretació brillant de Diego Braguinsky i de Sílvia Valero; amb un decorat (Edison Valls) i una il·luminació (Mundi Gómez) senzilles però efectistes perquè l'espectador es quede atrapat en la trama com a conseqüència de la paraula i dels efectes sonors i la música (Víctor Lucas) que potencien el relat.

Plagi està en la línia del bon teatre a què ens acostuma el Micalet i la seua visió no us decebrà.