dimecres, 20 de gener del 2021

Les subordinades substantives i la seua funció sintàctica


Com deus saber, una subordinada substantiva f
a les funcions que pot realitzar un nom comú a l'oració: subjecte, complement directe, indirecte, etc. Apareixen de quatre formes distintes, però això no determina la funció sintàctica que fan. Les quatre formes són:

  1. Introduïdes per la conjunció completiva QUE o SI: Sé que vindràs; no sé si vindràs

  2. En un infinitiu que té el mateix subjecte que l'oració principal: Vull cantar

  3. Introduïdes per un pronom interrogatiu (què, quan, com, on, per què, etc.): Dis-me on està

  4. Introduïdes pel pronom relatiu QUE, QUI, sense antecedent: Qui t'ho ha dit no té ni idea

Si el teu dubte és identificar la funció sintàctica que fa una substantiva, veurem ara la manera de detectar-la, siga la forma que siga com aparega.

SUBJECTE O COMPLEMENT DIRECTE

Es presenten les dues funcions sintàctiques de la mateixa manera. Ambdues funcions podrien ser substituïdes pel demostratiu AIXÒ. Per a diferenciar-les sintàcticament hem de substituir ara la subordinada pel pronom feble HO. Si és possible la substitució, estem davant una substantiva de complement directe (CD). Exemples per a provar-ho:

  1. Vull que vingues;

  2. pots cantar?;

  3. no sabem si vindrà;

  4. li vaig preguntar com havia de fer-ho;

  5. m'agrada molt llegir;

  6. m'interessa que m'ho digues.

Com es pot comprovar, tant les completives amb les conjuncions "que, si", o el pronom interrogatiu indirecte "com" i els infinitius subratllats, són subordinades substantives i les podem substituir per AIXÒ. Substituir-les per AIXÒ ens posa en la pista que poden ser de subjecte o de CD. La segona comprovació és vore quines podem substituir pel pronom HO. Les quatre primeres subordinades: ho vull; ho pots?, no ho sabem, li ho vaig preguntar, són correctes. Les dos darreres: *m'ho agrada molt, *m'ho interessa, no són correctes. Per tant, "que vingues", "cantar", "si vindrà" i "com havia de fer-ho" són substantives de CD i les dues darreres són de subjecte.

Hi ha també substantives creades amb relatius sense antecedent que poden fer la funció sintàctica de subjecte: qui no ho entenga, que pregunte; o bé de CD: he vist el/allò que em vas dir (ho he vist). Una manera de saber-ne la funció és buscar el subjecte del verb principal. En la primera, el verb "pregunte" té com a subjecte la substantiva "qui no ho entenga", mentre que en la segona, el subjecte elidit és "jo", i la substantiva fa de CD, també substituïble pel pronom HO.

COMPLEMENT INDIRECTE

Les substantives de complement indirecte (CI) es manifesten només amb els pronoms relatius QUI, QUE, sense antecedent, ja que es refereixen a una o més persones a les quals va destinada l'acció del verb principal, però estes persones també fan una acció en la subordinada. La substantiva de CI pot portar un article o un demostratiu davant i sempre té davant les preposicions A o PER A (com en el CI de l'oració simple). Exemples:

-Explicaré de nou les substantives a qui no les haja entés

-Als que no vinguen a classe els posarem falta

-Per als que no estigueren a classe ahir, ho tornaré a dir

ATRIBUT

Les oracions subordinades substantives d'atribut fan la funció d'un atribut, o siga, comencen normalment amb la conjunció QUE o un verb en infinitiu darrere d'un verb copulatiu (ser, estar, semblar). Exemples:

-La idea és que calles, (=el teu silenci, equivalent a un atribut ja que va darrere de ser)

-La meua voluntat és acabar ràpidament, (=l'acabament, el final ràpid, equivalent a un atribut ja que va darrere de ser)

-Manel semblava que mossegava (=mossegador, rabiós, equivalent a un atribut)

-Pepa estava que treia foc pels queixals (=enfadada)

COMPLEMENT DEL NOM

Les substantives de complement del nom (CN) van darrere d'un nom per a complementar-lo. Normalment s'inicien amb QUE (o amb una preposició + infinitiu). Exemples:

-Tinc el pressentiment que no m'has escoltat; tinc el pressentiment de no ser escoltat;

-Té la seguretat que tot anirà molt bé; té la seguretat de fer-ho bé;  

COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

El complement de règim verbal és crea a partir dels verbs que necessiten una preposició obligatòria: exposar-se a, oblidar-se de, somiar amb, etc.

Les substantives de CRV s'inicien amb QUE però no porten la preposició obligatòria que hauria de portar el verb, ja que "cauen" davant QUE, en canvi, si va un infinitiu, sí que conserva la preposició. Exemples:

-S'exposa (a) que li ho furten tot; s'exposa a perdre les claus;

-M'he oblidat (de) que havia d'agafar els llibres; m'he oblidat d'agafar els llibres;


dijous, 7 de gener del 2021

L'oració composta: teoria i exercicis (7-22 de gener)

Hem començat la cohesió estudiant la sintaxi de l'oració composta (pàgines 80-88 del dossier). En la nostra assignatura no hem de fer anàlisi sintàctica, sinó tan sols es demana el reconeixement de l'oració complexa i la classificació segons el tipus en el cas de les coordinades (sis classes) i les subordinades adverbials (nou classes). En el cas de les subordinades substantives, es demana esmentar la funció sintàctica (Subjecte, CD, CI, CRV, Atribut, CN, CAdjec). Les subordinades adjectives o de relatiu fan totes la funció de Complement del Nom, i les hem de classificar només en especificatives (no duen comes) o explicatives (entre comes). Fem una ullada a la teoria del dossier, des de la pàgina 80.

Les oracions coordinades, el primer tipus d'oració complexa, les classifiquem en Valencià en sis tipus (pàg. 80): copulatives, disjuntives, distributives, continuatives, explicatives i adversatives. Intenta memoritzar els connectors de cada tipus i escriu una oració amb els que consideres més difícils. Per exemple: en les distributives, algun connector et pot resultar difícil d'usar. Intenta-ho. Un model: "el mateix... que", podria donar "El mateix neva que plou", equivalent a "Ara neva, ara plou". Tracta d'entendre l'ús i el significat de tots els connectors coordinants. L'exercici 2 (pàg. 84) t'introdueix en les coordinades, fes-lo.

Les oracions juxtaposades (p. 80) apareixen sense connector, però separades per coma o punt i coma.

Les subordinades substantives (p. 80) poden aparéixer principalment de quatre maneres distintes. Llig l'apartat "Tipologia de les oracions subordinades substantives" de la pàgina 80-81 i observa que van introduïdes per la conjunció QUE (completives), per la conjunció SI o un pronom interrogatiu, per un infinitiu que té el mateix subjecte que l'oració principal, o bé, per un relatiu (QUE, QUI) sense antecedent. A més de reconéixer les substantives, hem de localitzar-ne la funció sintàctica que fan. Les més habituals són de subjecte (Subj), complement directe (CD), complement del nom (CN) i complement de règim verbal (CRV). Mira un exemple de cadascuna:
  • M'agrada que m'acompanyes (Subj)
  • Vull que m'acompanyes (CD) Normalment és substituïble pel pronom "ho".
  • Tinc la sensació que no m'escolta (CN) Complementa el nom "sensació" i no duu preposició com sí que la té en castellà.
  • Accedirem a fer-li un homentage. No accediran que li faces un homenatge (CRV). Es diu complement de règim verbal perquè el verb principal porta una preposició obligatòriament, però davant la conjunció QUE la preposició desapareix, mentre que en castellà es manté.
 Fes els exercicis 4, 6, 7 i 8 al voltant de la subordinada substantiva. Comprova el resultat amb el full de respostes.

Quant a les oracions subordinades adjectives (anomenades també de relatiu), llig el fragment explicatiu de la pàgina 81 i el quadre sencer de la pàgina 83 del dossier. Observa les diferents formes del relatiu (QUI, QUE...) i la característica comuna que tots tenen un antecedent, que és el substantiu que els precedeix. Les adjectives tenen totes la funció de Complement del nom (CN), i poden ser especificatives (no van entre comes) o explicatives (entre comes): El xic que es diu Albert no ve a classe / El xic, que es diu Albert, no ve a classe.

Fes els exercicis 3, 9 i 10. Comprova el resultat amb el full de respostes.

Per acabar, a les pàgines 81 i 82 trobem les circumstancials adverbials i les circumstancials adverbials d'implicació lògica. Pots prescindir d'aquesta classificació i usar la denominació tradicional: subordinades adverbials. Aquestes es classifiquen en 9 tipus, dels quals, haureu de memoritzar un grapat de connectors. Observa que al dossier les adverbials de quantitat es desglossen en dos tipus: comparatives i consecutives intenses. Podem reclassificar-les així: en lloc d'anomenar-les de quantitat, les denominarem comparatives, i passarem els connectors de consecutives intenses a l'apartat de consecutives il·latives per a crear-ne un únic apartat: les consecutives. La classificació quedarà així: temps, lloc, manera, comparació, causa, finalitat, conseqüència, condició i concessió. Repassa els connectors de cada tipus i tracta de fer frases mentalment utilitzant aquells que et resulten més difícils. Si no saps el significat d'algun d'ells, pregunta-ho a classe.

Fes els exercicis 11 i 12. Comprova el resultat amb el full de respostes.

Ara acaba els exercicis de sintaxi que et queden per contestar, principalment el núm. 14 que engloba tot.
- - - - - 

Quan hages acabat els exercicis del dossier, et propose que repasses la sintaxi completant els tres qüestionaris que veuràs enllaçats avall, a formularis de Google, exercicis autocorrectius en línia. 

El primer és el més senzill i és semblant als que es fan a les proves del Selectiu. El segon és de traducció al valencià de deu oracions compostes. El tercer és el gran qüestionari que pot tenir alguna dificultat ja que revisa tota l'oració composta. Fes-los pacientment, pots consultar apunts. Quan acabes i envies el qüestionari de Google, sol·licita'n còpia i que et mostre la puntuació per tal que pugues repassar errades.

1.>La sintaxi en textos curts: exercici 1. Amb solucionari. (20 punts)
3.>Sintaxi per a practicar i obtenir feed-back de les respostes encertades i equivocades.(50 p.)

- - - - - -
ENLLAÇOS de suport per a estudiar l'oració composta:
1.Quadres aclaridors per entendre la sintaxi de l'oració simple i composta.
2.Tutorial en vídeo de les oracions simples i compostes coordinades i juxtaposades (11.30 min)
3.Tutorial en vídeo de les oracions compostes subordinades substantives, adjectives i adverbials (12 min.)

dimecres, 6 de gener del 2021

Programació de les tasques per a gener i febrer


En aquesta entrada organitzem les tasques entre el 7 de gener i el 28 de febrer per a 1r de Batxillerat a fi de tractar el darrer gran tema de llengua del curs: la cohesió textual, sintaxi inclosa. Es recolza sobre la teoria i pràctica desplegada al nostre dossier. La presentació power point de més avall conté esquemes teòrics sobre la cohesió (que també es troben al dossier) i alguns exercicis autocorrectius de nominalitzacions i de puntuació.

La temporització dels continguts que us proposem és la següent:
  • Teoria i pràctica de l'oració composta (7-24 de gener)
  • Mecanismes de cohesió gramatical  (25-31 de gener)
  • Mecanismes de cohesió lèxica  (1-7 de febrer)
  • Mecanismes de reducció i d’ampliació sintàctica (8-14 de febrer)
  • Usos dels signes de puntuació  (15-21 de febrer)
  • Revisió i integració dels aprenentatges de la cohesió  (22-28 de febrer)
Les tasques les fareu setmanalment, per això heu de llegir primer la teoria indicada i contestar els exercicis proposats en la vostra llibreta. Els dubtes els podeu plantejar a les classes i també ací, a l'espai de comentaris d'aquesta entrada, lloc on el professor us respondrà en breu termini.
  • L'oració composta coordinada i subordinada (7-24 de gener)
    • Teoria, pàgines 80-83 del dossier. Exercicis 1-14, pàgines 84-88. Descarrega el solucionari dels exercicis en pdf per a autocorregir-te: ( Clica ací ). Aquest apartat de sintaxi tindrà molt prompte una entrada extra en el blog que presentarà vídeos explicatius de sintaxi, quadres i exercicis autocorrectius en línia per tal que pugueu treballar de manera autònoma.
  1. Mecanismes de cohesió gramatical  (25-31 de gener)
    • Teoria, pàg. 55-57. Exercicis, p. 65 n.2 i 3; p.73 n.2,a,b,c; p. 95 n.7; p. 97 n.1
    • Solucionari dels exercicis (clica). [La paginació en el pdf és diferent, però els exercicis es troben contestats en el mateix ordre que s'han demanat]
  2. Mecanismes de cohesió lèxica (1-7 de febrer)
    • Teoria, p. 57-58. Exercicis, p. 65 n.4; p. 67 n.2 i 3; p. 68 n.4a; p.69 n.5; p.71 n.7a; p.95 n.8
    • Solucionari dels exercicis (clica)
  3. Mecanismes de reducció i d’ampliació sintàctica (8-14 de febrer)
  4. Usos dels signes de puntuació (15-21 de febrer)
  5. Integració dels aprenentatges i revisió (22-28 de febrer)
Els exercicis els heu de contestar a la vostra llibreta i heu d'autocorregir-los. A finals de febrer o principis de març fareu una pràctica general, i la segona setmana de març tancarem totes les activitats amb un examen de llengua fet a classe per veure'n el grau de consecució dels objectius del trimestre.  No oblideu que durant el mes de gener teniu temps per a elaborar el treball creatiu de Terra baixa i enviar-lo al professor. 
Bona feina.