dimecres, 20 de gener de 2021

Les subordinades substantives i la seua funció sintàctica


Com deus saber, una subordinada substantiva f
a les funcions que pot realitzar un nom comú a l'oració: subjecte, complement directe, indirecte, etc. Apareixen de quatre formes distintes, però això no determina la funció sintàctica que fan. Les quatre formes són:

  1. Introduïdes per la conjunció completiva QUE o SI: Sé que vindràs; no sé si vindràs

  2. En un infinitiu que té el mateix subjecte que l'oració principal: Vull cantar

  3. Introduïdes per un pronom interrogatiu (què, quan, com, on, per què, etc.): Dis-me on està

  4. Introduïdes pel pronom relatiu QUE, QUI, sense antecedent: Qui t'ho ha dit no té ni idea

Si el teu dubte és identificar la funció sintàctica que fa una substantiva, veurem ara la manera de detectar-la, siga la forma que siga com aparega.

SUBJECTE O COMPLEMENT DIRECTE

Es presenten les dues funcions sintàctiques de la mateixa manera. Ambdues funcions podrien ser substituïdes pel demostratiu AIXÒ. Per a diferenciar-les sintàcticament hem de substituir ara la subordinada pel pronom feble HO. Si és possible la substitució, estem davant una substantiva de complement directe (CD). Exemples per a provar-ho:

  1. Vull que vingues;

  2. pots cantar?;

  3. no sabem si vindrà;

  4. li vaig preguntar com havia de fer-ho;

  5. m'agrada molt llegir;

  6. m'interessa que m'ho digues.

Com es pot comprovar, tant les completives amb les conjuncions "que, si", o el pronom interrogatiu indirecte "com" i els infinitius subratllats, són subordinades substantives i les podem substituir per AIXÒ. Substituir-les per AIXÒ ens posa en la pista que poden ser de subjecte o de CD. La segona comprovació és vore quines podem substituir pel pronom HO. Les quatre primeres subordinades: ho vull; ho pots?, no ho sabem, li ho vaig preguntar, són correctes. Les dos darreres: *m'ho agrada molt, *m'ho interessa, no són correctes. Per tant, "que vingues", "cantar", "si vindrà" i "com havia de fer-ho" són substantives de CD i les dues darreres són de subjecte.

Hi ha també substantives creades amb relatius sense antecedent que poden fer la funció sintàctica de subjecte: qui no ho entenga, que pregunte; o bé de CD: he vist el/allò que em vas dir (ho he vist). Una manera de saber-ne la funció és buscar el subjecte del verb principal. En la primera, el verb "pregunte" té com a subjecte la substantiva "qui no ho entenga", mentre que en la segona, el subjecte elidit és "jo", i la substantiva fa de CD, també substituïble pel pronom HO.

COMPLEMENT INDIRECTE

Les substantives de complement indirecte (CI) es manifesten només amb els pronoms relatius QUI, QUE, sense antecedent, ja que es refereixen a una o més persones a les quals va destinada l'acció del verb principal, però estes persones també fan una acció en la subordinada. La substantiva de CI pot portar un article o un demostratiu davant i sempre té davant les preposicions A o PER A (com en el CI de l'oració simple). Exemples:

-Explicaré de nou les substantives a qui no les haja entés

-Als que no vinguen a classe els posarem falta

-Per als que no estigueren a classe ahir, ho tornaré a dir

ATRIBUT

Les oracions subordinades substantives d'atribut fan la funció d'un atribut, o siga, comencen normalment amb la conjunció QUE o un verb en infinitiu darrere d'un verb copulatiu (ser, estar, semblar). Exemples:

-La idea és que calles, (=el teu silenci, equivalent a un atribut ja que va darrere de ser)

-La meua voluntat és acabar ràpidament, (=l'acabament, el final ràpid, equivalent a un atribut ja que va darrere de ser)

-Manel semblava que mossegava (=mossegador, rabiós, equivalent a un atribut)

-Pepa estava que treia foc pels queixals (=enfadada)

COMPLEMENT DEL NOM

Les substantives de complement del nom (CN) van darrere d'un nom per a complementar-lo. Normalment s'inicien amb QUE (o amb una preposició + infinitiu). Exemples:

-Tinc el pressentiment que no m'has escoltat; tinc el pressentiment de no ser escoltat;

-Té la seguretat que tot anirà molt bé; té la seguretat de fer-ho bé;  

COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

El complement de règim verbal és crea a partir dels verbs que necessiten una preposició obligatòria: exposar-se a, oblidar-se de, somiar amb, etc.

Les substantives de CRV s'inicien amb QUE però no porten la preposició obligatòria que hauria de portar el verb, ja que "cauen" davant QUE, en canvi, si va un infinitiu, sí que conserva la preposició. Exemples:

-S'exposa (a) que li ho furten tot; s'exposa a perdre les claus;

-M'he oblidat (de) que havia d'agafar els llibres; m'he oblidat d'agafar els llibres;


Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa ací la teua aportació pública anotant el teu nom. El professor la rep per e-mail també.