La ressenya teatral: Plagi

Abans d'acabar la 2a avaluació farem el darrer escrit al blog portafoli que deu ser el 5é per a la majoria (i el 6é o 7é per als qui heu fet treballs complementaris). Es tracta de redactar una ressenya teatral al voltant de l'obra Plagi que vam veure divendres passat. És probable que no n'hages llegit abans, de ressenyes, i que no n'hages redactat cap. Avui serà, doncs, la primera d'unes poques ja que serà un gènere en el qual ens hem d'exercitar. No hi tingues por i segueix l'esquema de baix. El termini de publicació al portafoli serà dilluns a la nit, dia 4 de març.

La ressenya és un tipus de text breu destinat a fer conèixer i divulgar qualsevol activitat o manifestació artística (una exposició, una obra de teatre, una pel·lícula…)  o el contingut d’un escrit (un article, un estudi, una obra literària, un llibre d’assaig…), tot fent-ne una descripció i valoració crítica.

Com que es tracta d'una pràctica acadèmica hauràs de seguir de prop les recomanacions que se't donen. Els periodistes i crítics solen tenir un estil diferenciat, personal, que amb la pràctica de l'escriptura s'aconsegueix.

L'autor d'una ressenya s'hi ha de plantejar algunes qüestions que ha d'anar responent al llarg de l'escrit i que en determinen el caràcter, el qual ha d’oscil·lar entre un enfocament més descriptiu i expositiu i un altre de més valoratiu i argumentatiu, entre un estil més divulgatiu i un altre de més especialitzat ―segons el públic a qui vaja dirigida―, i sempre amb la finalitat primordial d’orientar, i fins i tot influir, de manera crítica, i per tant amb rigor i fonament, el receptor o futur lector/espectador de l’obra ressenyada.  En qualsevol cas, és imprescindible tenir present que, a diferència d’altres escrits tradicionals en l’àmbit acadèmic,  una ressenya no és un simple resum de la lectura realitzada, ni tampoc un escrit on el lector expressa, de manera subjectiva i  gratuïta, el seu gust o opinió personal sobre l’obra llegida, en tot cas, ha d'haver-hi fonamentació explícita.

Per acabar, l'esquema bàsic de la ressenya que faràs és: Títol de la ressenya (Nom de l'obra acompanyat d'algun comentari del tipus: "Plagi, la darrera obra de Rodolf Sirera"); Paràgraf d'introducció (lliure: eixida al teatre Micalet, durada de l'obra, qui eren els actors, la directora, el debat posterior amb actor i actriu, l'autor...); Paràgraf de resum/sinopsi de l'obra (personal: contant què passa, ressaltant aspectes de l'estructura, els temes, una sinopsi...); Paràgraf de valoració (tria'n alguns: l'estructura de l'obra, l'interés de l'argument, dels temes plantejats i la forma, l'actuació, la influència de la direcció d'actors, la posada en escena, l'atrezzo, la relació amb altres obres ja siga del mateix autor o no, crítica favorable i desfavorable d'aspectes de l'obra...). Paràgraf de conclusió (hi pots recapitular alguna idea bàsica, la teua crítica general, i acabar recomanant-la o no). No hi ha extensió delimitada, però l'estructura externa contindrà quatre paràgrafs almenys.

- - - - - -
FONT DE CONSULTA I AMPLIACIÓ PER REDACTAR LA RESSENYA: ACÍ

Cinc cèntims de Plagi, abans de veure-la

Plagi, de Rodolf Sirera, al teatre El Micalet

Antoni de la Torre 

El programa de mà de Plagi es pregunta si l’obra de Sirera és un thriller, una comèdia negra, una reflexió sobre el poder dels homes sobre les dones o un joc per a l’espectador.

Rodolf Sirera ens té acostumats a mostrar en diversos plans el joc dramàtic: ficció, somnis, ironia i realitat es confonen en les històries que ens relaten els seus personatges. En veure Plagi asseguts a la butaca ens preguntem si és veritat allò que ens diuen, si és una deformació de l’ego protagonista, un somni, o és una autorreflexió més sobre el procés de creació d’una obra. Podríem veure Plagi com una lluita personal per la recerca d'idees i l’engany que suposa la creació literària: “la base és la idea”, li recorda a l’autor la dona, font d’inspiració anul·lada, que tracta de fer-se un lloc en les Belles Lletres. El món ficcionat per Sirera, ben interpretat per Diego Braguinsky i Sílvia Valero, amb un llenguatge esplèndid, no és lluny de la realitat, encara que a molts espectadors els podria semblar distanciat de la seua experiència.

Quan vegeu l’obra, imagineu una caixa xinesa amb tres històries guardades l’una dins de l’altra, i un somni gèlid més a dintre. Per a donar tot el sentit a la representació ens hem d’esperar al final, però abans hem d’estar atents als temes plantejats en el diàleg entre l’escriptor i la dona, a la qual haurem d’assignar també un rol en aquesta història que la Història no li ha donat.

Si manteniu l’atenció durant 70 minuts, de segur que en traieu conclusions de profit i alguna pregunta a fer als actors i l’actriu protagonistes durant el debat posterior.

'Plagi' de Rodolf Sirera: un text redó, una interpretació brillant

Francesc J. López

Què ocorre quan un escriptor ha perdut la imaginació, el poder de crear noves obres? Què passa quan una lectora reconeix en un text les seues pròpies idees? Plagi és una excel·lent obra de Rodolf Sirera amb un sentit de l'humor molt particular que ens obliga a reflexionar sobre el pocés de creació teatral. Plagi és un thriller, dirigit encertadament per Rebeca Valls i Edison Valls, que conté un joc teatral enginyós, a l'estil de El verí del teatre, amb veritats i enganys que obliguen els espectadors a reflexionar sobre els diferents detalls que conté la trama.

L'obra s'èstrenà ahir al Teatre Micalet de València amb èxit de públic i una interpretació brillant de Diego Braguinsky i de Sílvia Valero; amb un decorat (Edison Valls) i una il·luminació (Mundi Gómez) senzilles però efectistes perquè l'espectador es quede atrapat en la trama com a conseqüència de la paraula i dels efectes sonors i la música (Víctor Lucas) que potencien el relat.

Plagi està en la línia del bon teatre a què ens acostuma el Micalet i la seua visió no us decebrà.

Treball creatiu: Paròdia d'un fragment de prosa medieval

El penúltim escrit del blog portafoli durant el segon trimestre consisteix a crear un fragment en prosa a imitació d'un dels autors llegits. T'has hagut d'inclinar per un llibre narratiu (fantàstic o realista), una crònica, un sermó, un fragment de prosa moral i de costums, un tractat filosòfic, o bé una pinzellada sobre la vida de Jesucrist i de Maria. Per encetar el treball, et donarem uns consells. 

Llig de nou els fragments d'un/a mateix/a autor/a, que Les veus del temps et presenten. Observa'n l'estructura, l'estil, el lèxic específic (anota-te'n algunes paraules, expressions o fraseologia que caracteritza el text i que podràs emprar tu després). Pots buscar en el web o en biblioteques opcionalment més fragments del llibre per aprofundir en l'estil a imitar. També pots buscar comentaris literaris que l'expliquen. Ara posa't en la pell de l'autor/a, en la seua època i tracta de pensar com ho faria ell/a; si és prosa d'idees, dissenya un tema medieval polèmic que podria plantejar l'autor (amb tesi, arguments, analogies, exemples...); si és un breu relat, planifica una situació narrativa nova en què els personatges coneguts superen o no un altre conflicte, amb desenrotllament i resolució seguint un fil argumental semblant als de l'obra que parodies. 

Indica al final del text entre claudàtors el nombre de paraules que conté (entre 300 i 500). Corregeix el text definitiu, publica'l al blog portafoli abans del dilluns 18 de febrer amb l'etiqueta del teu cognom i nom, i agrega, separada per una coma, aquesta nova etiqueta: Text creatiu. No oblides posar títol al teu fragment igual com ho faria l'autor/a al seu escrit, i una il·lustració que el descriga o complemente.
- - - - - - -
Si vols consultar què han escrit altres alumnes de 1r de Batxillerat, clica en TREBALLS.