dimarts, 18 de desembre del 2018

Model de comentari: Fragment de l'Espill, de Jaume Roig

 ---

0.Comentarem el fragment de l'Espill, de Jaume Roig, que es troba a la pàgina 24 del dossier de llengua, però no està seleccionat al llibre Les veus del temps I. La tria es deu al fet que es tracta d'un passatge molt conegut d'antropofàgia en la literatura medieval i també perquè el podem escoltar recitat pel cantant Raimon en la versió original (vegeu el vídeo superior) de manera que el fa prou entenedor.

1.Les dues grans fonts de la cultura medieval, el mester de joglaria i el mester de clerecia, reapareixen i corren en la sàtira del metge valencià Jaume Roig, autor de l'Espill o Llibre de les dones. Aquesta obra continua la tradició literària de la misogínia (aversió o menyspreu cap a les dones).

Jaume Roig, nascut a València a principis del s. XV, estudià medicina a Lleida i Paris. Esdevingué metge de la reina Maria de Castella i examinador de metges. Fou conseller de la ciutat i administrador d'un famós hospital. La filla menuda professà en el convent de la Trinitat, on era abadessa sor Isabel de Villena, i del qual era benefactor Roig. Com a escriptor posseïa un gran do de la paraula i feia servir el valencià de l'Horta.

El llibre es pot presentar com un registre de relacions fracassades entre l'home i la dona, una denúncia agra i violenta contra el subtil tramat dels enganys femenins. L'obra té una intenció didàctica i apareix escrita en primera persona pel narrador-protagonista ja madur. A través d'aquesta lliçó contra les dones, Jaume Roig elabora una autèntica pintura de la vida quotidiana amb referències històriques per convertir l'acció fictícia en versemblant. L'Espill, com a relat en 16.359 versos de quatre síl·labes, conta la història d'un personatge que comença de vagabund, intenta estabilitzar-se amb el matrimoni i al final busca refugi en la contemplació i la penitència.

2.El fragment escollit per al comentari consta de 97 versos de quatre síl·labes procedents del capítol III del Primer llibre que tracta la joventut del protagonista.

Transcorre a París el dia de cap d'any. El protagonista organitza un sopar festiu. Descriu les viandes que ofereix: carn de tota mena i de la millor qualitat. S'esdevé que un comensal es troba un dit humà dins d'un pastís. Els assistents ho confirmen. La procedència és d'una fornera que fa de tavernera i té dues filles. El local és també escorxador, tota carn que hi arriba la transformen en salsitxes, llonganisses i és tan bona que tot ho venen. En un clot ben fondo llançaven les dones totes les deixalles que no aprofitaven dels cossos humans. El narrador confessa que en va menjar molt perquè tot era saborosíssim. Les dones són, finalment, esquarterades i la posada és enderrocada. Les restes humanes són soterrades en lloc sagrat.

3.El text conté alguns arcaismes propis del s. XV (varietat diacrònica) el significat dels quals vénen explicats davall del fragment: Ninou (cap d'any), reng (combat), rigolatge (diversió), de paratge (de bona família), volateria (conjunt d'aus), pus (més), capolat (trossejat) i algus més que no impedeixen la comprensió bàsica de la narració. El relat està construït, com tot el llibre, amb versos de quatre síl·labes apariats: aa, bb, cc, dd..., anomenats noves rimades. En aparença sembla no haver-hi figures retòriques, ja que simula un estil col·loquial. Això no obstant hi trobem comparacions pròpies de la parla: fondo com pou (l. 64); polisíndeton: mai carn ni brou / ni francolines; repetició abundant del pronom "hi" per tot el fragment. La verborrea de l'autor per descriure cada situació el porta a fer nombroses enumeracions d'elements prou completes: (l. 13-16) de tots potatges, de carns salvatges, volateria, pastisseria. L'estructura narrativa de l'anècdota relatada es divideix en les tres parts convencionals d'introducció (sopar de Cap d'Any amb troballa sorpresa), nus (noves troballes i descripció de les autores), i desenllaç (fi de les malfactores).

4.Jaume Roig en la seua època és un important metge de la Cort reial, que ostenta diversos càrrecs polítics i de gestió. Afeccionat a escriure poemes, s'embarca en una obra enorme que continua la tradició misògina inaugurada per Sant Jeroni (342-420) al llibre Adversus Iovinianum i seguida també pel Corbaccio de Boccaccio o l'Arcipreste de Talavera, entre altres. L'obra es publica cinquanta anys després de la mort de l'autor, encara que probablement correguera manuscrita de mà en mà. Ens preguntem si realment tenia l'autor intenció d'adoctrinar els lectors masculins, tal com diu el narrador de l'obra, per tal de desaconsellar-los l'opció del matrimoni, una institució clau per a la noblesa i la burgesia de l'època. Des de l'òptica del segle XXI només podem pensar en L'Espill com un enorme esforç lingüístic i literari per a divertir amb tòpics exagerats i cruels les lectores i els lectors burgesos de l'època, obra que es fonamenta en el discurs persistent dels vicis i les maldats de les dones que la cultura patriarcal ha sustentat des de la Bíblia. Ens imaginem cavallers i dames rient dels succeïts d'aquesta sàtira ja que per a l'època devia ser considerada una "crítica amable" envers les dones, entre les quals s'exceptuaven, vegeu per on, la Verge Maria i l'esposa del senyor (o la mare, o la filla).

5.El tema central del fragment examinat és l'antropofàgia o canibalisme provocat forçadament per unes dones malvades que oferien pastissos de carn humana. Sembla que aquesta pràctica ve documentada a l'Edat mitjana des de França i Alemanya, països on els saltejadors de camins venien la carn de les seues víctimes als mercats, igual com els croats de la primera Croada, dels quals es conta que menjaven la carn dels sarraïns que mataven. Francisco de Quevedo també esmenta que les empanadilles de carn eren un aliment popular al Segle d'Or. Diu que els pastissers les feien de gossos i de gent penjada o ajusticiada. En un escrit seu explica que a taula feien responsos amb un requiem aeternam per l'ànima del difunt de qui procedia la carn del menjar. Per acabar, el motiu d'aquest fragment el replega la trama argumental del musical Sweeney Todd, de Stephen Sondheim (1979). No cal citar les nombroses novel·les i pel·lícules actuals així com el succés de l'accident als Andes dels anys 70 per certificar que el canibalisme és un tret cultural que l'ésser humà ha practicat i encara practica en l'actualitat malgrat els tabús. [995 mots]
- - - - - -
FONTS del comentari:
  • Les veus del Temps I (Ed. Bromera) (2002)
  • Jaume Roig. Espill o Llibre de les dones (MOLC, n.3) (1978)
  • "Caníbales", article en línia de Juan Eslava Galán (2000)
  • https://www.escriptors.cat/autors/roigj/index.php

dilluns, 17 de desembre del 2018

Guió del comentari de prosa medieval

Esquema bàsic per al comentari dels fragments



1.Qui és l'autor/a del fragment llegit: Presenta'l breument. Redacta també algunes línies per a introduir el llibre del qual forma part el fragment que comentes: resum, parts, finalitat, estil general de llengua, aportacions...

2.Quin és el gènere literari concret i el tema del fragment:
2.1 Si és un fragment narratiu, resumeix els principals esdeveniments relatats (1/4 de l'extensió original del text.)
2.2 Si és un fragment de caràcter assagístic, doctrinal, un sermó, etc., basat en l'exposició d'idees, explica la tesi o opinió defensada i els arguments que s'hi donen.

3. Destaca alguns mots o expressions de cada text, que formen part del registre culte, literari, ja siga pertanyent a la varietat històrica medieval o a l'actual, i explica'ls. Comenta l'estil del fragment o relaciona'l amb les principals característiques de la seua obra. Si trobes algunes figures retòriques per destacar, aquest és l'espai adequat.

4. Com t'imagines l'autor, els destinataris i l'època en què s'escriu i es llegeix aquest text (pots documentar-te per tal de contestar aquest punt).

5. Relaciona el fragment (o el llibre de què procedeix) amb textos, pel·lícules, gustos de lectura i altres, modes o costums socials de l'actualitat. Espai, també, per a la teua opinió.
- - - 

Primera tasca de Literatura per a la 2a Avaluació: del 7 de desembre al 13 de gener


1.Heu de llegir del llibre Les veus del temps els textos indicats més avall de tres dels nou apartats citats en roig. Un dels tres és comú per a tothom: Novel·la cavalleresca (Tirant lo Blanc & Curial i Güelfa). Els altres dos heu de triar-los segons els vostres gustos entre aquests: Ramon Llull, Les cròniques, Llibres de cavalleria, Literatura religiosa i moral, Humanisme, Jaume Roig, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella. 
2.Heu d'elaborar un comentari de text d'un fragment o capítol complet de la vostra tria seguint l'esquema bàsic per al comentari que s'explica més avall. L'haureu de publicar al blog portafoli entre el 7 i el 13 de gener. A finals de gener farem una segona pràctica de comentari. La tercera activitat de Literatura prevista per a febrer serà la creació d'un text paròdic imitant un dels dos autors que cadascú ha treballat.
N.B. La introducció del llibre (pàgines 7-45) pot ajudar-vos a fer la tria de l'autor i a redactar una part del comentari. En la classe de dijous pròxim el professor us donarà un model de comentari elaborat per orientar el treball de redacció.

Ramon Llull -9 pàg.-
01.-Llibre de les bèsties: Exemple de l'agró, els carrancs i els peixos (p. 71)02.-Llibre de les bèsties: Exemple de la llebre i el lleó (p. 73)03.-Llibre d'Evast i Blanquerna: De l'ordenament que el papa Blanquerna féu en sa cort (cap. LXXIX) (p. 74)
04.-Llibre d'amic i amat (p. 77)
05.-Llibre de l'orde de cavalleria (p. 78)
Les cròniques -10 pàg.- 
06.-Llibre dels fets, de Jaume I: Jaume I és ferit per una sageta (p. 81)07.-Llibre dels fets, de Jaume I: La conquesta de València (p. 82)08.-Crònica de Ramon Muntaner: Problemes del matrimoni format pel rei Pere el Catòlic i Maria de Monpeller, pares del rei Jaume I (Cap. III) (p. 84)09.-Crònica de Ramon Muntaner: Els cavallers de la mort i la batalla de Gallano (Cap. CXCI) (p. 86)10.-Crònica de Ramon Muntaner: Na Mercadera, una dona que esdevé heroïna popular (Cap. CXXIV) (p. 89)
Llibres de Cavalleria -7 pàg.-
11.-Blandín de Cornualla: El desencantament de la donzella (p. 91)12.-Jacob Xalabín: Com la senyora Nerguis va entrar dins la torre... (Cap. VIII) (p. 94)13.-Jacob Xalabín: Com Jacob Xalabín i la senyora Nerguis recuperaren el coneixement... (Cap. IX) (p. 97)
Literatura religiosa i moral -19 pàg.-
14.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Faula del lleó i el seu fill (p. 99)15.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Com educar els jóvens ganduls (p. 102)16.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Contra aquells qui amb art especial es fan bells hòmens contra tota natura (p. 103)17.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Contra els vicis reprensibles en els vestits i en els calçats (p. 104)18.-Terç d'El Crestià, Francesc Eiximenis: Com Déu creà la llengua a la dona (p. 104)19.-Dotzé d'El CrestiàFrancesc Eiximenis: Exemple del mercader ambiciós i el diable (p. 105)20.-Disputa de l'aseAnselm Turmeda: Del sisé i seté pecats mortals, que són enveja i peresa (p.112)21.-Sermons, Vicent Ferrer: El seté manament, no faràs fornicació (p. 114)22.-Sermons, Vicent Ferrer: L'alletament dels fills (p. 115)23.-Sermons, Vicent Ferrer: El perill de les romeries (p. 116)24.-Sermons, Vicent Ferrer: El martiri de Santa Caterina (p. 116)25.-Sermons, Vicent Ferrer: Visió de la mort (p. 118)26.-Sermons, Vicent Ferrer: El judici final (p. 119)
Humanisme -7 pàg.-
27.-Lo Somni, Bernat Metge: L'aparició del rei En Joan d'Aragó (p. 121)28.-Lo Somni, Bernat Metge: Sobre la naturalesa perversa de la dona (p. 123)29.-Lo Somni, Bernat Metge: En defensa de les dones (p. 126)
Novel·la cavalleresca -36 pàg.-
Tirant lo Blanc, Joanot Martorell (22 pàg.):
30.-El combat de Tirant contra un gos alà (Cap. LXVIII) (p. 171)31.-Lletra de batalla de Tirant (Cap. LXXIX) (p. 173)32.-Combat amb Tomàs de Muntalbà (Cap. LXXXI-LXXXII) (p. 174)33.-Tirant s'enamora de Carmesina (Cap. CXVII-CXVIII) (p. 177)34.-Declaració d'amor amb l'espill (Cap. CXXVI-CXXVII) (p. 181)35.-Sobre València (Cap. CCCXXX) (p. 183)36.-Tirant, comandant de l'exèrcit (Cap. CDXVIII)37.-Tirant venç una dolça batalla i per força d'armes entra en el castell (Cap. CDXXXV i dos més) (p. 188)38.-La mort de Tirant (Cap. CDLXVII) (p. 190)
Curial i Güelfa, anònim (14 pàg.):
39.-Infantesa de Curial (p. 194);
40.-La Güelfa s'enamora de Curial (p. 195)
41.-Curial s'acomiada de la Güelfa (p. 196)42.-Curial i Festa arriben a un monestir de monges (p. 197)43.-Curial i el rei d'Aragó (p. 199)44.-Curial i el Sanglier demanen al rei que els concedisca batalla a ultrança (p. 201)45.-Curial venç el capità dels turcs (p. 203)
Jaume Roig -38 pàg.-
46.-Espill o Llibre de les dones (p. 207-237)
Isabel de Villena -4 pàg.-
47.-Vita Christi: Com el Senyor començà a predicar i fer miracles (Cap. CXII) (p. 238)48.-Vita Christi: Com el Senyor, predicant a Jerusalem, va convertir la noble i gran senyora Magdalena, atraent-la cap al seua amor i coneixença (Cap. CXVII) (p. 239)Joan Roís de Corella -10 pàg,-
49.-Tragèdia de Caldesa: Explicant un fet casual que li va ocórrer amb una dama (p. 242-251)
- - -

dilluns, 10 de desembre del 2018

Un exemple de resum proposat a classe

Paraules clau del text: s'enrotllen, lacòniques, fa pensar, informacions rellevants, irrellevants/supèrflues, saber discriminar, estructurar, coherència, selecciona, organitza, estructura comunicativa, macroestructura.


TÍTOL: La coherència: selecció i organització de la informació

El fet que hi haja persones que s’enrotllen i persones lacòniques fa pensar que cada situació requereix un nombre d’informacions rellevants. Quan parlem o escrivim hem de saber discriminar les informacions rellevants de les supèrflues. A més, el fet de no dir les informacions en l’ordre comprensible suggereix que s’han d’estructurar d’una manera determinada: un exemple, el currículum.

La coherència és la propietat textual que selecciona la informació rellevant i l’organitza en una determinada estructura comunicativa. Van Dijk l’anomena macroestructura: un esquema que conté les informacions classificades jeràrquicament. (88 mots)

dimarts, 13 de novembre del 2018

Exemple de canvi de registre per adaptar-se al destinatari

Ara que estem veient l'adequació i la variació diafàsica, pengem aquestes vinyetes per comentar-les a classe. Per a ampliar-les, cliqueu sobre la imatge.



dilluns, 5 de novembre del 2018

Instruccions per al 3r i 4t escrit que heu de fer al vostre portafoli

En aquest post us s'explica en què consisteixen els nous escrits al portafoli ja que dimecres passat molts vau estar absents a classe; serien els escrits 3r i 4t.

El tercer escrit consisteix a publicar el treball de biografia de l'autor que us ha tocat amb el comentari complet del poema que hi va associat i que heu elaborat  en parella, ja estiga o no exposat a classe. Convé que l'acompanyeu de la presentació power point (DRIVE) ja siga incrustada o bé enllaçada. Seria prou que tan sols un membre de la parella el publique i afegisca a l'espai d'etiquetes els cognoms i noms de les persones que l'han redactat usant la coma per tal de separar cada autor/a. Vegeu l'exemple: (RUIZ N, MOLLÀ E). La finalitat de publicar-lo --haurien d'estar ja publicats tots avui dilluns-- és facilitar als companys i les companyes de classe la lectura de cada treball a fi que puguen redactar la quarta entrada o post al portafoli. Ah! D'aquest text s'extrauen els 2 punts de la nota de Literatura (que fan mitjana amb la nota de l'exposició), i té també el valor d'un escrit més del blog.

La quarta entrada que es proposa no deu ser extensa, 350-400 paraules, i respon al títol L'expressió de la relació amorosa en tres poetes medievals. Pervivències en l'actualitat. Es tractaria de seleccionar l'estil, el tema concret, la manera de presentar l'amor o el desamor, l'odi, etc. cap a la persona que invoca el poeta, i la resposta que n'obté, si és que hi ha resposta, en tres casos diferents, en tres poetes distints. Finalment, i de manera general, comproveu si alguna d'aquestes formes té pervivència en l'actualitat als llibres, les pel·lícules, les cançons o les vostres experiències personals i relateu així el darrer paràgraf de l'escrit. En aquest text no cal una gran profunditat sinó anar més aviat al gra; per això, en quatre o cinc línies aproximadament per autor pot arribar-se al còmput demanat (16-20 línies???).

El termini que havíem donat dimecres passat fou fins al dimecres d'aquesta setmana, el dia 7. Tanmateix comprovem que molts no heu publicat encara el treball de biografia i comentari del poema. Difícilment es pot acomplir amb la redacció del 4t escrit al portafoli. Per aquest motiu prorroguem a divendres nit inclusive (dia 9 de novembre) l'elaboració del 4t escrit, això sí, valorant positivament tots els escrits que es publiquen en el termini acordat, val a dir, fins el dimecres nit. El cap de setmana pròxim posarem nota als dos últims escrits que tingueu publicats.

Per acabar, si teniu alguna dificultat greu en la publicació al portafoli, m'ho dieu per mail i intentem arreglar-ho.

dimarts, 9 d’octubre del 2018

Guia del treball d'investigació i d'exposició oral de poesia medieval

  1. Ibn Khafaja d'Alzira + comentari del poema "Escena d'amor" o bé "El jardí" (1 persona)
  2. Al-Russafí de València + comentari del poema "Elegia valenciana" (2 persones)
  3. Ibn al-Abbar de València + comentari de poema "Cassida en Sin. Al rei de Tunísia" (2 pers.)
  4. Jaufré Rudel (trobador català) + comentari del poema "Pel maig, que el jorn és tan llarguer" (2 pers.)
  5. Bernat de Ventadorn + comentari de "Tinc el cor ple d'alegria" o "Quan veig l'alosa aletejar" (2 p.)
  6. Guillem de Berguedà + comentari del poema "Cançoneta lleu i blana/plana" (2 pers.)
  7. Ramon Llull com a poeta + fragment comentat del Llibre d'Amic e amat. Cal buscar-lo a Internet (2 p.)
  8. Anselm Turmeda + comentari del poema "Elogi dels diners" (2 pers.)
  9. Pere March + poema comentat "Al punt que hom naix comença de morir" (2 pers.)
  10. Andreu Febrer + comentari del poema "Balada" (2 pers.)
  11. Gilabert de Pròixita + comentari del poema "Amant llanguesc e llanguint pas gran pena" (2 pers.)
  12. Jordi de Sant Jordi + poema comentat a triar: "Estramps", "Presoner" o "Cançó d'opòsits" (2 pers.)
  13. Ausiàs March + dos poemes comentats a triar entre cinc: XI, XIII, XXIII, XLVI, LXVIII, (3 pers.)
  14. Joan Roís de Corella + poema comentat "La balada de la garsa e l'esmerla (2 pers.)
  15. Lo procés de les olives, obra col·lectiva + comentari del fragment del llibre (2 pers.)
  16. Jaume Gasull: Lo somni de Joan Joan + comentari del fragment del llibre (2 pers.)
Heus ací 16 autors per tal d'investigar-los, comentar-ne un poema i exposar el resultat. Cada parella prepararà la biografia literària i el comentari en cooperació utilitzant DRIVE per a redactar el treball i per a elaborar una breu presentació power point també a DRIVE que ajude a explicar-los. Quan estiga acabat i revisat, es publicarà al blog com una entrada més. Els dies 24, 25 i 29 d'octubre es dedicaran les sessions de classe a l'exposició oral i a la posada en comú prevista. L'activitat compta 2 punts de la nota d'avaluació. Inclou: treball cooperatiu publicat i exposició oral a classe amb ajuda d'una presentació visual bàsica.

La cooperació entre els membres del grup-parella es basa en quatre aspectes:
  1. Compartir el mateix document en línia per mitjà de Google Drive per a redactar el treball en parella consistent en la introducció a l'autor i l'època amb el comentari del poema.
  2. Elaborar i compartir la mateixa presentació power point en línia per mitjà de Google Drive també. Cada parella confecciona entre 2 i 6 “diapositives” del seu tema.
  3. Compartir amb el vostre professor necessàriament els treballs -i les presentacions- que esteu elaborant cada grup per mitjà de la invitació a editar el document des de Google Drive. D'aquesta forma us pot orientar la redacció dels escrits. E-mail: Toni (verbascripta@gmail.com).
  4. Ajudar-se entre els membres de la parella a l'hora d'investigar, redactar, revisar l'escrit i preparar l'exposició dels temes i les presentacions. El grup-parella exposarà de manera conjunta el mateix dia utilitzant els recursos que haja preparat i haurà de segmentar l'exposició oral per individu entre els 2 minuts com a mínim i els 3 minuts màxim cadascú.

ORIENTACIONS
  • Per a la recerca de les biografies i la caracterització dels períodes històrics, l'alumne/a ha de consultar i citar dues fonts diferents com a mínim, que les farà constar al final del treball a tall de bibliografia.
  • L'escrit total de la biografia literària més el comentari del poema ocuparà una extensió entre 750 i 900 mots. (No s'hi compten els poemes o fragments reproduïts ni la bibliografia citada).
  • L'escrit individual tindrà títol, autoria del treball, dos o més subapartats temàtics presentats en lletra negreta; estarà separat en diversos paràgrafs. Es valorarà que continga almenys una imatge al·lusiva. Al final es citarà la bibliografia consultada que ha de contenir el títol dels textos, el nom dels autors i la procedència: Editorial, Universitat, URL del Web, etc.
  • En acabar la participació de cada parella hi haurà un torn breu de preguntes dels companys i del professor. L'alumnat de classe farà servir una rúbrica d'observació per comentar les exposicions. Al final de les exposicions, hi haurà una posada en comú dels continguts i l'activitat.
- - - - -

RÚBRICA DE VALORACIÓ SOBRE 10 PUNTS DE L’EXPOSICIÓ ORAL DE LITERATURA

PUNTUACIÓ
----------------------- ASPECTES
0
1
2
1. CORRECCIÓ LÈXICA I GRAMATICAL
Mala o regular: barbarismes i dificultats abundants en la connexió d'oracions o la conjugació, >10 aprox.
Acceptable: algunes errades greus en lèxic, conjugació o connectors, entre 6 i 10
Bona: Poques errades detectades 5 aprox.
2. PRONÚNCIA, ENTONACIÓ I VOLUM DE VEU
Males o regulars: monotonia explicativa, dificultats notables de parla, pronúncia no valenciana, veu baixa. Sense pauses...
Acceptable o bona: falla només en un aspecte. Monotonia, dificultats de parla, volum massa baix, mala pronúncia.
Fa, almenys, una pausa
Molt bona: aconsegueix modular la veu amb un volum alt i bona pronúncia quasi sempre o tot el temps. Fa pausa en cada tema.
3. EXPOSICIÓ MEMORITZADA
Llig tot o quasi tot el temps. La lectura pot fer l’exposició avorrida o poc interessant.
Interessa. Llig algun fragment de l’escrit per a consultar les idees o citar textos originals.
No llig o fa només alguna ullada al text. Es recolza en la memòria.
4. CONTINGUT CLAR, ORDENAT
I AMB INTERÉS
Té algun defecte així:
>Dóna molta informació sense classificar en apartats.
>No són idees o temes fonamentals.
>Ha oblidat d'incloure idees importants.
>Text ordenat per apartats.
>Algunes idees o temes abordats són fàcils de recordar, d’altres són informacions poc importants o difícils.
>Text molt ben ordenat i amb un esquema clar dels punts que tracta.
>Informació del tema ben seleccionada.
>Facilita l’estudi de la qüestió.
5. INFORMACIÓ BÀSICA DESTACADA
No es recapitula en cada apartat les idees fonamentals; no s’hi fa èmfasi amb l'entonació; no es fa conclusió recordant idea bàsica;
Les idees bàsiques queden clares per un dels mètodes citats: recapitula; remarca les idees fonamentals; fa conclusió; anècdota.
Utilitza bé dos o més recursos com a mínim:
-recapitulació
-èmfasi en idees
-bona conclusió
-anècdota

ESCALA DE VALORACIÓ
  1. De 9 a 10 punts: Molt bona exposició
  2. De 7 a 8 punts: Bona exposició
  3. De 4 a 6 punts: Exposició acceptable, però millorable. Cal preparar la següent on més falle.
  4. De 0 a 3 punts: Exposició poc o gens preparada. Cal elaborar millor el treball i assajar abans.

dijous, 4 d’octubre del 2018

Poemes medievals musicats

Al llibre de lectura podeu trobar aquests poemes musicats complets:
Cançoneta lleu i plana, pàg. 66
Elogi dels diners, pàg. 109
Veles e vents, pàg. 155
Cançó d'opòsits, pàg. 146

--- - - - - - - -

dilluns, 17 de setembre del 2018

Primer assaig de comentari per a estrenar el vostre portafoli grupal

Com a proposta de primera entrada al blog portafoli de grup duem ací la segona pregunta del control inicial per tal que la pugueu desplegar més extensament. Recordeu que els escrits tindran 200 paraules, si més no, o un equivalent aproximat mínim de 13 línies.

La cançó de The Police "Every breath you take" o el poema de Joan Timoneda "Bella, de vós só enamorós" han aparegut al control de manera incompleta i se us ha demanat que descriguéreu un dels dos textos (un breu resum dels fragments significatius) i que opinàreu al voltant de l'actitud amorosa de l'amant cap a l'altra persona. Es tracta que us endinseu més atentament en la lletra, en el contingut, que no deixeu cap paraula sense conéixer i, potser trobant alguns mots clau, arribareu a interpretar millor la intenció del missatge.

Les properes setmanes practicarem el comentari de poesia amb poemes de l'Edat Mitjana seguint els punts que us mostrem tot seguit i que avui, sense la pràctica encara, podeu intentar incorporar-los a l'escrit. Proveu de fer-ho, ni que siga parcialment:
  • Contextualització de l'època, del gènere literari i de l'autor/a
  • Contingut: temes i subtemes del text. Fragments que més t'han cridat l'atenció; justificar-ho
  • Forma: recursos literaris o lingüístics
  • Relació del text amb altres textos (i productes culturals) llegits, escoltats, vistos...
  • Relació del tema o d'algun aspecte del text amb l'actualitat social i secundàriament personal (pel contingut o la forma)
  • Conclusió
Cançó i poema els podreu escoltar complets en els vídeos de més avall, fins i tot podreu buscar-ne la lletra i aclarir els dubtes per mitjà de la recerca a internet. Dediqueu un temps a la tasca d'audició, d'aclariment de dubtes, de selecció de la informació de només un dels dos vídeos i elaboreu un text crític que continga les dues parts bàsiques de resum i opinió, o bé alguns apartats del nou comentari enumerats amunt. 

Recordeu: al vostre primer escrit poseu títol, imatge il·lustrativa, cos del comentari en tres o més paràgrafs i, finalment, a l'apartat d'etiquetes escriviu el vostre cognom en majúscules i la sigla del vostre nom. Farem assajos d'escriptura en el blog dins de l'aula i podreu redactar el comentari a casa fins diumenge 23 inclusive. Intentarem que tot vaja bé i us hàgeu aclarit.

- - - - - - - - - - - - -

>Lletra completa del poema: Bella, de vós...



>Lletra completa de la cançó: Every Breath You Take

dissabte, 15 de setembre del 2018

Onze poemes d'Ibn Khafadja

  • Us oferim onze poemes d’Ibn Khafadja recitats per dues alumnes del Joanot Martorell: Fàtima Zahra El Hatit i Chaymae El Gallaf Chaoui.   Els poetes arabigovalencians,  tot i no formar part de la nostra literatura, perquè escrivien en àrab, van deixar la seua influència en la lírica trobadoresca en tres aspectes: en l’amor cortés, en la descripció del paisatge i en l’amor a la seua terra. 


  • Tenim l’oportunitat d’apreciar la musicalitat de la poesia, el ritme i la rima en la llengua original i contrastar l'audició amb la lectura de la traducció al valencià. Que tingueu una bona experiència i una bona audició!
 

Gent  d’al-Andalus, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
L’evitern paradís és a ca vostra.
De donar-me a triar, meu el faria.
Viviu-lo. No penseu en l’infern.
Del paradís al foc no s’hi va mai.

2. PERFIL D’ALZIRA 
Quin dolor al meu cor impacient
i quina pena als meus llacrimosos ulls!
Quant d’enyor sent la meua ànima
cap als voltants d’al-Kanisa
i com, d’Alzira, el seu perfil jo cobege!
Qui sap si el fat tindrà pietat de mi
i em reuniré una altra volta
amb la terra i la gent meues


la ciutat d'Alzira
     3. TU JA NO ETS TU, VALÈNCIA!

Ai València meua, ciutat desgraciada!
Tantes atrocitats s’han comés al teu rostre
que la destrucció i el foc t’han esborrat la bellesa.
Terra assolada, sempre han volgut destruir-te!
Així, la mà del fat, a la plaça major ha escrit:
“Tu ja no ets tu, València; no ets tu.
Ja no hi ha cases a les teues cases.”

  4.    LES AIGÜES DE L’ALBUFERA
El vi s’enduia volanderes les hores
Les hores del plaer són sempre fugisseres.
El capvespre m’impregnava i l’embriaguesa em cobria.
La brisa lliscava per damunt l’aigua de l’Albufera.
Eren perfum de plata els pomells de tarongina.
I l’hora baixa hi fugia, per l’horitzó d’or distant.

     5.    LA BELLESA DEL RIU

Déu meu,  com és de bell el riu en aquest llit,
més delitós per beure que uns llavis de donzella.
Sembla una polsera, amb flors a les vores
talment la Via Làctia. És cristal·lí
com un fil d’argent sobre una túnica verda.
Pestanyes en un ull blau, el brancatge
que el voreja entre carícies de brisa.
L’or del crepúscle rellisca damunt l’aigua platejada.
Quantes vegades, Déu meu, a la vora d’aquest riu
he convidat a un vi clar els meus estimats companys.

6.  EL RIU 

Dolç és el riu, com dolça la saliva
flairant dels llavis de l’amor. El zèfir
arrossega mandrós la humida coa.
Ràfegues de perfum
travessen el jardí
tot cobert de rosada.
Jo me l’enamore, aquest verger
on la margarida és el somrís,
la murta els rínxols i la viola la piga

      7.  EL JARDÍ ERA UNA JOVE

Ha aixecat el jardí sobre nosaltres
una cúpula de branques rosades
mentre, com estels, les copes
entre les mans vénen i volten.

Al voltant seu, una séquia
el fa semblant a una bella
amb el cint a la cintura.
Les flors són llums dins l’ombria.

      8.  ELS TRES PLAERS

Et mancaria la gràcia
i perdries simpatia
si no tastares el vi,
prengueres part de la xala
i gaudires de l’amor.
Oblida els costums dels beduïns:
ser sobri i cretí és de salvatges.

       9.  EL VIATGE DE LES MANS

Tota la nit vam passar amb el vi roig de mà a mà
i els mots corrien suaus com l’oreig sobre les roses.
Parlàvem sense parar mentre la copa prenia com un alé perfumat.
I com eren de bonics, el diàleg i les confessions nostrades.
Les margarides de la seua boca, el lliri del seu coll,
el narcís de les parpelles o la rosa de les galtes
m’eren l’únic aliment, fins que l’embriaguesa
del calze i del son va relliscar pel seu cos
i va inclinar-se, llavors, cap a la meua abraçada.

Jo intentava d’oposar la frescor del seu alé
al rosec cremós que turmentava el meu cor.
En veure, però, com s’hi despullava les robes
vaig apretar contra mi aqueix sabre de sobte desembeinat.
Quin cos esvelt el seu! Quin contacte dolcíssim!
Quin laminat més lluent! Quin vibrar les seues vores!
Tremolava el tamarit davant les meues carícies,
i joiós, el sol naixent, declinava el rostre ardent.
Les meues mans viatjaven avall i amunt del seu cos:
així, igual davallaven a la vall del seu melic
com pujaven i arribaven als cims dels seus pits altius
fruit del tamarit


      10.   LA MÀ DE L’ALBA

Era talment un jonc i li dringaven les joies
cada volta que jovent i ebrietat l’embargaven.
Els seus llambrecs de gasela, el seu coll de cérvol blanc,
els seus llavis de vi roig, les seues dents de bromera.
Com els estels entrellacen la lluna
ella es dreçava amb la túnica d’or.
Sota el vel de la nit junts ens vam fondre
fins que la mà de l’alba el va esgarrar.
11. JOVENTUT I VELLESA
De mi la joventut va acomiadar-se.
Com de bella era, Déu meu, i que bonica!
Jo gaudia dels fruits de l’arbre del desig
i va anar-se’n de sobte, estel  o llamp efímer.

Al punt de regalar-me sencera l’alegria
tot d’una va invadir-me la desgraciada vellesa.
Ara veig blanc allò que als meus cabells negre fou.
De jove, la fosca nit semblava com la claror, preciosa.