Cinc cèntims de Plagi, abans de veure-la

Plagi, de Rodolf Sirera, al teatre El Micalet

Antoni de la Torre 

El programa de mà de Plagi es pregunta si l’obra de Sirera és un thriller, una comèdia negra, una reflexió sobre el poder dels homes sobre les dones o un joc per a l’espectador.

Rodolf Sirera ens té acostumats a mostrar en diversos plans el joc dramàtic: ficció, somnis, ironia i realitat es confonen en les històries que ens relaten els seus personatges. En veure Plagi asseguts a la butaca ens preguntem si és veritat allò que ens diuen, si és una deformació de l’ego protagonista, un somni, o és una autorreflexió més sobre el procés de creació d’una obra. Podríem veure Plagi com una lluita personal per la recerca d'idees i l’engany que suposa la creació literària: “la base és la idea”, li recorda a l’autor la dona, font d’inspiració anul·lada, que tracta de fer-se un lloc en les Belles Lletres. El món ficcionat per Sirera, ben interpretat per Diego Braguinsky i Sílvia Valero, amb un llenguatge esplèndid, no és lluny de la realitat, encara que a molts espectadors els podria semblar distanciat de la seua experiència.

Quan vegeu l’obra, imagineu una caixa xinesa amb tres històries guardades l’una dins de l’altra, i un somni gèlid més a dintre. Per a donar tot el sentit a la representació ens hem d’esperar al final, però abans hem d’estar atents als temes plantejats en el diàleg entre l’escriptor i la dona, a la qual haurem d’assignar també un rol en aquesta història que la Història no li ha donat.

Si manteniu l’atenció durant 70 minuts, de segur que en traieu conclusions de profit i alguna pregunta a fer als actors i l’actriu protagonistes durant el debat posterior.

'Plagi' de Rodolf Sirera: un text redó, una interpretació brillant

Francesc J. López

Què ocorre quan un escriptor ha perdut la imaginació, el poder de crear noves obres? Què passa quan una lectora reconeix en un text les seues pròpies idees? Plagi és una excel·lent obra de Rodolf Sirera amb un sentit de l'humor molt particular que ens obliga a reflexionar sobre el pocés de creació teatral. Plagi és un thriller, dirigit encertadament per Rebeca Valls i Edison Valls, que conté un joc teatral enginyós, a l'estil de El verí del teatre, amb veritats i enganys que obliguen els espectadors a reflexionar sobre els diferents detalls que conté la trama.

L'obra s'èstrenà ahir al Teatre Micalet de València amb èxit de públic i una interpretació brillant de Diego Braguinsky i de Sílvia Valero; amb un decorat (Edison Valls) i una il·luminació (Mundi Gómez) senzilles però efectistes perquè l'espectador es quede atrapat en la trama com a conseqüència de la paraula i dels efectes sonors i la música (Víctor Lucas) que potencien el relat.

Plagi està en la línia del bon teatre a què ens acostuma el Micalet i la seua visió no us decebrà.

Treball creatiu: Paròdia d'un fragment de prosa medieval

El penúltim escrit del blog portafoli durant el segon trimestre consisteix a crear un fragment en prosa a imitació d'un dels autors llegits. T'has hagut d'inclinar per un llibre narratiu (fantàstic o realista), una crònica, un sermó, un fragment de prosa moral i de costums, un tractat filosòfic, o bé una pinzellada sobre la vida de Jesucrist i de Maria. Per encetar el treball, et donarem uns consells. 

Llig de nou els fragments d'un/a mateix/a autor/a, que Les veus del temps et presenten. Observa'n l'estructura, l'estil, el lèxic específic (anota-te'n algunes paraules, expressions o fraseologia que caracteritza el text i que podràs emprar tu després). Pots buscar en el web o en biblioteques opcionalment més fragments del llibre per aprofundir en l'estil a imitar. També pots buscar comentaris literaris que l'expliquen. Ara posa't en la pell de l'autor/a, en la seua època i tracta de pensar com ho faria ell/a; si és prosa d'idees, dissenya un tema medieval polèmic que podria plantejar l'autor (amb tesi, arguments, analogies, exemples...); si és un breu relat, planifica una situació narrativa nova en què els personatges coneguts superen o no un altre conflicte, amb desenrotllament i resolució seguint un fil argumental semblant als de l'obra que parodies. 

Indica al final del text entre claudàtors el nombre de paraules que conté (entre 300 i 500). Corregeix el text definitiu, publica'l al blog portafoli abans del dilluns 18 de febrer amb l'etiqueta del teu cognom i nom, i agrega, separada per una coma, aquesta nova etiqueta: Text creatiu. No oblides posar títol al teu fragment igual com ho faria l'autor/a al seu escrit, i una il·lustració que el descriga o complemente.
- - - - - - -
Si vols consultar què han escrit altres alumnes de 1r de Batxillerat, clica en TREBALLS.

Model de comentari: fragment de Lo somni, de Bernat Metge

“En defensa de les dones”, del Llibre Quart de Lo somni, de Bernat Metge (p. 126 de Les veus...)

Bernat Metge és l'humanista més complet que trobem en la Corona d'Aragó. Visqué durant el segle XIV i principis del XV a Barcelona. Formà part de la Cancelleria Reial i va ser empresonat per traïció en haver sigut implicat en la mort del Rei. Aquest procés el mogué a escriure Lo somni, un projecte politicoliterari per a defensar-se públicament, captar el perdó del nou rei, i aconseguir la rehabilitació i la restitució dels càrrecs administratius que li havien arrabassat, ja que havia sigut absolt poc temps abans d'escriure'l. 

És lícit afirmar que Lo somni és una de les obres mestres de la literatura catalana. Cal llegir-la amb intel·ligència crítica des de la perspectiva del pensament humanístic i evitant de superposar esquemes actuals i inadequats a la comprensió integral del contingut. 

Lo somni està dividit en quatre tractats o llibres dedicats (I) a un debat entre el rei Joan i l'autor sobre la immortalitat de l'ànima, (II) a les circumstàncies en les quals morí el rei, (III) a la narració d'Orfeu que fa de la vida del Rei, de l'infern i a la vituperació dels amors de Metge i de les dones en general, i (IV) a un elogi de l'autor cap a les dones, a una invectiva contra els defectes dels homes i a una resposta de Tirèsies enumerant els mals que les dones fan als homes.

El fragment que comentarem, “En defensa de les dones”, procedeix del llibre quart de l'obra esmentada de Metge, el gènere de la qual és un assaig filosòfic en forma dialogada, a imitació dels clàssics. El tema concret del fragment és l'excusació i la defensa de les dones. La tesi de l'autor serà la de mostrar que els vicis de les dones es troben més grans en els homes.

En fem un resum. En la introducció Metge presenta l'esquema de la seua contrarèplica. Algú ha malparlat de les dones i ell vol excusar-les i mostrar el mal que hi ha en els homes, ja que elles no tenen tanta perfecció com ells. Presenta la Verge Maria com a redemptora dels pecats i com a Mare de Déu, paper que converteix la natura femenina en digna de reverència i honor.

Metge passa a enumerar tres defectes de les dones esmentats pel seu interlocutor. El primer és que elles no estimen altra cosa que elles mateixes. El contraargument és que els homes pateixen més aquesta “malaltia”. Les proves estan en les històries antigues i en l'experiència. El segon defecte és que les dones no són netes. De nou, el contraargument és que els homes no ho són més. El tercer és que es pinten, es pentinen i tenen maneres pomposes. Ací també els homes fan cura del seu aspecte per aparençar més joves.

Com que es tracta d'un fragment incomplet, no hi veiem conclusió, però la tesi ja deixa clara la posició de l'autor: no és que la dona no tinga defectes, és que l'home en té més. Aquest text pot relacionar-se millor amb visions més realistes de la situació de la dona a l'edat mitjana, que la comencen a presentar com un ésser de virtuts (Vita Christi, d'Isabel de Villena) o com una víctima dels capricis dels homes. Igual com ho faria tres segles més tard, ja en el Barroc, Juana Inés de la Cruz (1695): “Hombres necios que acusáis / a la mujer sin razón, / sin ver que sois la ocasión / de lo mismo que culpáis.” Quant a l'estil del fragment, hem comprovat que és molt senzill, perfectament estructurat en les parts argumentatives següents: presentació del tema, de la tesi contrària, contrarèplica i 3 arguments. El vocabulari és molt accessible. Podem destacar termes caiguts en desús com ara el possessiu “llurs” o l'expressió “no estan en franc arbitri” (no depenen de la voluntat humana).

Els destinataris fonamentals de l'obra de Metge van ser al seu temps el nou rei i la Cort a fi que entengueren que un home amb la intel·ligència i les creences que ell posseïa no podia haver conspirat contra el rei anterior, que va morir precipitadament i sense confessió. Així reclama benevolència i la restauració dels seus càrrecs. És una obra amb una força il·locutiva extraordinària. Avui dia també comptem amb assajos humanístics, tecnològics i reflexions sobre els nostres propis costums socials, encara que no tenen una forma dialogada com l'exemple que comentem.

Com a conclusió, hem gaudit del fragment perquè hem vist que ja no es tracta de la típica prosa medieval en què el teocentrisme i la misogínia són els eixos temàtics. Estem realment davant un text humanista. (767)